Festival
Torna la 5a edició del Soterrània amb un cartell de luxe
5a edició de Soterrània, (Girona, del 4 de setembre al 16 d’octubre 2021), la mostra de la música underground de Catalunya, torna després que l’any passat no es pogués celebrar per culpa de la pandèmia. Una mostra que permet conèixer aquella música, autors i autores que no tenen difusió als canals comercials i que es passegen per altres viaranys mig soterrats del panorama cultural.
Hem parlat amb l’Albert Mestres Portavella, director artistic de la mostra, “M’han demanat que escrigui quelcom sobre la mostra Soterrània. Em costarà perquè parlar de la mostra és parlar de mi. Jo em dedico habitualment a treballar amb artistes internacionals, però també tinc molts amics musics nacionals i és gràcies a ells que sorgeix la idea de la mostra. Perquè molts d’aquests amics m’enviaven missatges demanant-me per tocar a Girona, però a Girona, ciutat de festivals, no hi ha pràcticament ni una sala de concerts i el poc que hi ha no està gairebé mai disponible per ningú ni hi ha la més mínima disponibilitat per part dels qui les gestionen. Va ser llavors quan després de muntar alguns concerts de darrera hora a l’Ateneu 24 de juny amb uns quants artistes internacionals va arribar la idea. De fet quan els amics de l’Ateneu 24 de juny van canviar de seu el primer que em vaig anar a mirar del nou local va ser el soterrani, perquè porto anys i panys buscant un soterrani a la ciutat a on poder programar propostes sorolloses sense molestar a ningú. L’espai però és excessivament petit i malgrat que hi hem fet alguns dels concerts de la mostra la gran majoria han anat a la planta de dalt o principal i ara, per motius pandèmics, anirem al carrer.
La Soterrània és una mostra que neix en la confiança, entre un servidor i la colla de l’Ateneu 24 de juny que m’han deixat fer i desfer des de la primera edició. La mostra neix per mostrar a Girona ciutat en un parell de mesos el que no es veu durant la resta de l’any: grups de fora, o d’aquí, tocant a la ciutat. A manca de circuit i de sales de concerts l’opció del nou local de l’Ateneu 24 de juny és molt més que vàlida. Serveix de sobres per una ciutat petita com Girona. És una mostra modesta. És només una part del tot del frondós underground català. És una mostra autogestionada i demostra que amb ben poc es pot fer bastant. Aquest any tenim una bona representació nord-catalana i de la Plana de Vic. Procuro programar bandes que no han tocat mai a la ciutat. No és gaire difícil, la veritat, perquè com ja he dit abans, malgrat l’etiqueta ciutat de festivals a Girona ciutat la música en directe és cara de veure i amb prou feines existeixen les opcions. L’any passat estava gairebé enllestida la programació, però no va poder ser. Aquest any he recuperat alguns dels artistes que estaven previstos i altres han quedat en espera per les properes edicions. De moment el balanç de quatre edicions passades és més que positiu. Bones vibracions amb els artistes i amb el públic. Mentre segueixi la confiança mútua tindrem Soterrània cada any. Normalment anem els divendres de maig i juny. Aquest any pandèmic però, ens hem hagut d’esperar al setembre i octubre, i hem triat els dissabtes. Del 4 de setembre al 16 d’octubre descobrirem com sonen en directe les cançons de Páramo, Bonestorm, Le Pink Tzigane, Fuckboy, TaTa!, Power Burkas i Capità Pilgrim, els únics repetidors de la mostra d’aquest any. Tota la resta de bandes tocaran per primer cop a Girona. Aquesta és la idea. Quan escric a les bandes seleccionades normalment la resposta és “No hem tocat mai a Girona!”, i consti que no m’estranya gens ni mica. Gràcies de tot cor a les bandes per la confiança i a la colla de l’Ateneu 24 de juny un any més. Veniu, que ens divertirem”.
Bandes molt interessants participen en aquesta cinquena edició del Soterrània. A continuació desgranem una mica banda per banda el cartell d’aquest interessant projecte que dinamitza la precària vida cultural gironina.
04/09/2021 PARAMO
Páramo és Saúl Ibáñez, sevillà de naixement, viu a Barcelona des de fa molts anys. Poeta, escriptor i músic, els seus antecedents musicals passen per ser l’ànima del trio de rock elèctric Lullavy. Ara porta la seva música cap a camps molt més intimistes, desolats i acústics però continua amb la cruesa i la senzillesa com a bandera. Tot i ser un projecte personal ha estat gravant el que será el seu disc de debut amb l’ajuda d’altres músics amics seus. De moment a les xarxes es poden escoltar només un parell de cançons seves. Una preciosa adaptació al castellà del It’s Easier Now del malaurat Jason Molina que s’inclou en una compilació que ha editat en format casset el segell californià Thank U 4 Caring Tapes. I Madenoiselle Char inclosa en la compilació Home Taping Is Music Vol. 4 que ha publicat el segell alemany Woodlands Recordings.
12/09/2021 BONESTORM
Bonestorm trenca el sostre creatiu del hardcore per posar-se a buscar una cosa que sona pròpia, unes guitarres, unes melodies, unes històries i una manera d’explicar-les. Això ja és molt més rar i sorprenent, i és exactament el punt on es troben els Bonestorm. O més ben dit: és el lloc que ha habitat, a la seva manera tràgica i dispersa, durant els últims dos anys.
Bonestorm han trencat amb les fórmules que ells mateixos s’havien imposat per fer unes cançons que sonin com sonen les seves vides, a moments tristes, a moments èpiques, tontorrones, atabalades, reflexives o ingènues. Per això escoltar el seu últim disc, L’escala circular, posa la pell de gallina, perquè les emocions que transmet són reals, són veritats personals expressades amb tota l’honestedat sonora i literària que els seus autors són capaços de reunir. Poder gaudir d’un disc així en un entorn com l’underground català, poblat d’imitadors que aspiren a ser la versió autòctona del seu grup guiri preferit, és un autèntic regal.
Així, per resumir i ordenar la cosa:
-L’escala circular és haver estat adolescent a la plana de Vic i haver sobreviscut.
-L’escala circular és haver-se deixat enlluernar pel guaiisme barceloní (i gracienc!) i haver entès que no n’hi havia per tant.
-L’escala circular és haver deixat enrere la secta del hardcore sense oblidar, ni per un moment, totes les coses meravelloses que t’ha donat.
-L’escala circular és tenir el valor i la fermesa de fer el disc que sempre has volgut fer i que ningú es pensava que series capaç de fer.
Adaptació del text de Ramon Mas al bandcamp de Bonestorm
18/09/2021 LE PINK TZIGANE
Nascuts al final del 2016 i criats com a conjunt als passadissos del metro de Barcelona, joglars de carrer de vocació, Le Pink Tzigane és un grup de personatges pintoresc que entén de maneres diferents la música com a forma de vida. La banda procedeix d’estils diferents i uneix el seu llenguatge en el gypsy swing per fer un espectacle festiu i d’un optimisme palpable. Amants del jazz manouche, la música de Django Reindhart, el klezmer, el balkan i el swing, interpreten un repertori d’estàndards, amb arranjaments i variacions que, juntament amb les improvisacions de guitarra gypsy, ukelele, scat i altres instruments solistes, ofereix un so personal i recognoscible, i que procura respectar l’estil al màxim.
24/09/2021 FUCKBOY
Fuckboy són un duet format a Perpinyà el 2021 per la Sara Maskine i el Martin Daccord. Viatgen pels camins del rock’n’roll, inspirats en les bandes de garage dels primers anys 60 i l’escena underground de Nova York. Un clàssic so psicodèlic, unes cançons salvatges, i unes dolces melodies amb veus embruixades conformen el misteriós so de Fuckboy. De moment només han publicat una cançó, Oh sun, en format videoclip i gravat en directe a l’estudi de gravació. La Sara anteriorment havia tocat amb la banda riot grrrl Kreatures de Kontrast, i amb Joy Rage. Amb totes dues bandes va publicar un parell de discos. El Martin ha tocat amb Personal Charly O, els reconegudíssims internacionalment The Limiñanas, amb els Weird Omen, i acompanyant al Pascal Comelade. Són en definitiva la nova promesa de la sempre excitant i sorprenent escena garage de la capital de la Catalunya del Nord.
02/10/2021 TATA!
TaTa!, és sobretot una història d’amistat, afinitat musical i cafè… La perfecta harmonia entre dos universos oposats. TaTa! fa escalfar la cafetera per explicar històries desinhibides sobre incisives pulsacions electro. Barreja de rock, hip-hop i chanson en un fil acústic amb un equilibri distorsionant, TaTa! es diverteix i hi entra. De vegades, el cor de la qüestió és àcid, però sempre ho fa amb alegria. Una mostra de l’escena Unerground de Perpinyà!
09/10/2021 POWER BURKAS
Fills predilectes de l’escena de Vic, Power Burkas no tenen inconvenient en beure de totes les fonts que puguin apagar la seva set, des de Fugazi a The Velvet Underground, des de Minutemen a The Beatles, des de Sonics a Jawbox. Reivindicant també a les bandes locals amb les que han crescut, como Els Surfing Sirles, Tröpical Ice Land o FP. Així aconsegueixen reunir el garatge, el punk 80’s, el power pop i el post-hardcore en un so lliure de complexes i perfectament compacte, sense còpies ni impostures. A la Soterrània presentaran el seu tercer disc “Naïf, potser”.
16/10/2021 CAPITÀ PILGRIM
Capità Pilgrim, trio de indie rock de Barcelona, divaga entre la cançó protesta, les progressions instrumentals i certa dosi de punk. Canta poc però quan ho fa és per crear un estat d’ànim positiu, però de cap manera resignat, entre els seus oients. El 2016 va editar “Coloms”, ple de grunge i l’emo bo del 90s, amb certa tendència cap al post-rock i sempre amanit amb girs més folk. Al 2018 torna amb més ocells, “Corbs”, afegint capes de mala llet però també de psicodèlia que ha resultat en un enfosquiment general del so, del qual ha estat bastant responsable en Ferran Giralt a la gravació i la mescla. En definitiva, Capità Pilgrim és el resultat de molts anys de vagarejar en moltes bandes, assajant en caus infectes, dormint poc, menjant pitjor, sempre envoltat de sonats nihilistes. Cançons que semblen que no diguin res, però que sonaran al teu cap molt temps després d’haver-les escoltat. Ara mateix estan preparant nous temes que tendeixen cap a un so més particular, fortament influït per Fugazi i bandes de math rock.
Tots els concerts a les 19.30h amb taquilla inversa a
ATENEU 24 DE JUNY
C/. Ferreries Velles, 11. Girona
www.ateneu24dejuny.cat
Festival
Aquest octubre arriba la 27 edició del FESTIVAL FUSIÒNICA amb l’underground com a manera de viure
El Festival Fusiònica 25.0, organitzat per l’Arcada Koncerts i La Kinki Records, arriba aquest octubre amb la 27 edició com a cita ineludible pels amants de la música alternativa i el DIY “do it yourself”. El 25 i 26 d’octubre serà la part central d’un festival únic pels amants de cultura underground.
El Fusiònica s’inicia el dimecres 16 d’octubre amb la festa de presentació a la sala Nau B1 de Granollers amb la presència de dues bandes molt interessants. Els japonesos GREEN MILK FROM THE PLANET ORANGE, una banda de Tokyo formada l’any 2001. La seva música combina elements de rock psicodèlic, prog-rock i punk. La banda va rebre una atenció considerable per una banda experimental amb un petit, però devot seguiment de culte fora del Japó. Estaran acompanyats pels sabadellencs ZARZA, un ‘power duo’ format per Ivan Ruiz (Moksha, Greus) i Marta Moreno (Your Grace, Falç de Metzinera). Tot i compartir gustos i referències pel que fa a música, en aquesta ocasió, ha estat el contacte amb el món subtil i espiritual el que els ha portat a unir energies per donar vida a aquest projecte. L’astròleg i la locutora els guien en un viatge pel cosmos freqüencial, per després estampart contra la Terra d’una forma brutal amb ritmes pesants i riffs greus i distorsionats.
La segona data del Fusiònica serà el 19 d’octubre amb la banda DALTABAIX, que actuarà en format acústic al Dràstik de Granollers. Els seus components, en Xavi Garcia i en Ramon Mas (Matagalls, Les Cruet, FP, Surfing Sirles, Zeidun…) portaven anys donant voltes a fer un duet que els permetés anar de gira en cotxe i dormir al seient del darrere. DALTABAIX és una banda de folkpunk que va a l’arrel de les cançons, guitarra acústica i dues veus plorant a crits, sense floritures, sense solos ni estribillos que es repeteixin fins a l’avorriment.
El Fusiònica continua el 25 i 26 d’octubre, amb cinc bandes per dia i amb una barreja molt eclèctica que deixarà als fanàtics de la cultura alternativa ven despentinats. Anem a pams amb les cinc bandes del divendres: TH’ BOOTY HUNTERS, una banda amb un directe aclaparador, quan els vam veure, ens vam quedar a quadros. Són com un animal ferit en una emboscada, intentant sobreviure, és com fan aquests músics d’extra-ràdio que facturen Bluegrass Punk, Roots Metall, Anticountry…. O potser és tot una broma, d’aquelles que acaben al pati d’una presó amb un ganivet als budells i sagnant fins i tot pel cul. Sigui el que sigui, esperem que hagis fet les paus amb el Satan. THE WAX, una de les bandes de hardcore de la Catalunya central més importants sorgides en els darrers anys i un nom important a l’escena alternativa estatal. LEAVS comença a gestar-se anys enrere per Adrià Cabrerizo (Blak, Tröpical Ice Land) amb la premissa de voler expressar la superació de les inclemències psicològiques, tot i que no és fins al 2021 que decideix donar-li forma i començar a compondre els temes. Adrià recorre al seu cercle d’amistats per formar la banda: Gerard Serrano (Hurricäde, Llacuna), Jaume Casals (Anchord, C.A.L.M), Jonay Mora (Efiura) y Nina Montesó (Illinioise), els quals consoliden el grup i aporten la seva essència a les cançons. Els estils de referència, entre d’altres, són el shoegaze, el dreampop, passant pel trip hop i el blackgaze. Tots ells sense voler deixar a un costat la sensació d’immediatesa del punk. Una de les essències del Fusiònica és donar veu a bandes emergents, i amb les JANE DOE ens fa la pinta de què veurem un directe espectacular. Punk rock per la vena. La darrera banda del divendres son els HUMMM, una banda de midwest, emo/math rock/screamo, formada a Barcelona l’any 2023. Una de les troablles de la temporada segons l’organització.
Anem pel dissabte: SANDRÉ, una banda amb un directe explosiu, davant d’aquesta tensió del cos vigilat, de les esquerdes de l’underground barceloní van emergir el 2018 Rosa, Carles, Stefi i Marc. Els seus concerts pengen el cartell de ‘no hi ha entrades’ i el seu periple presentant el seu nou disc els a fet girar per mig planeta. Un espectacle!!. TIGER MENJA ZEBRA el retorn més esperat pels Fusiònics, i tornen amb el nou disc “Admirables” on mostren una obra compacta de 8 temes sense concessions, a 140bpm de manera ininterrompuda. En aquesta ocasió, avançant un pas més en la seva particular evolució, la formació de Granollers es presenta amb 4 components: 2 bateries i 2 baixos, que donen suport a l’electrònica, veus i crits incessants. STUFFED FOXES, s’ha descrit que els francesos s’endinsen en els àmbits de la psiquiatria, fins i tot el shoegaze. Guardant les distàncies, son una barreja entre Lisabö i Viva Belgrado. Els barcelonins BAIT fan un hardcore punk polític entremaliat i de vegades més íntim, i per acabar el repàs, CHIEN FLIC, una banda de hardcore del nor-oest de França. Toquen amb un somriure a la cara, punk ràpid y boig… fastcore vs power non-violence!! Un espectacle en directe que només podràs veure al Fusiònica.
-
Festival5 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga