Connect with us

Festival

Torna la 5a edició del Soterrània amb un cartell de luxe

Publicat fa

el

5a edició de Soterrània, (Girona, del 4 de setembre al 16 d’octubre 2021), la mostra de la música underground de Catalunya, torna després que l’any passat no es pogués celebrar per culpa de la pandèmia. Una mostra que permet conèixer aquella música, autors i autores que no tenen difusió als canals comercials i que es passegen per altres viaranys mig soterrats del panorama cultural. 

Hem parlat amb l’Albert Mestres Portavella, director artistic de la mostra, “M’han demanat que escrigui quelcom sobre la mostra Soterrània. Em costarà perquè parlar de la mostra és parlar de mi. Jo em dedico habitualment a treballar amb artistes internacionals, però també tinc molts amics musics nacionals i és gràcies a ells que sorgeix la idea de la mostra. Perquè molts d’aquests amics m’enviaven missatges demanant-me per tocar a Girona, però a Girona, ciutat de festivals, no hi ha pràcticament ni una sala de concerts i el poc que hi ha no està gairebé mai disponible per ningú ni hi ha la més mínima disponibilitat per part dels qui les gestionen. Va ser llavors quan després de muntar alguns concerts de darrera hora a l’Ateneu 24 de juny amb uns quants artistes internacionals va arribar la idea. De fet quan els amics de l’Ateneu 24 de juny van canviar de seu el primer que em vaig anar a mirar del nou local va ser el soterrani, perquè porto anys i panys buscant un soterrani a la ciutat a on poder programar propostes sorolloses sense molestar a ningú. L’espai però és excessivament petit i malgrat que hi hem fet alguns dels concerts de la mostra la gran majoria han anat a la planta de dalt o principal i ara, per motius pandèmics, anirem al carrer.

La Soterrània és una mostra que neix en la confiança, entre un servidor i la colla de l’Ateneu 24 de juny que m’han deixat fer i desfer des de la primera edició. La mostra neix per mostrar a Girona ciutat en un parell de mesos el que no es veu durant la resta de l’any: grups de fora, o d’aquí, tocant a la ciutat. A manca de circuit i de sales de concerts l’opció del nou local de l’Ateneu 24 de juny és molt més que vàlida. Serveix de sobres per una ciutat petita com Girona. És una mostra modesta. És només una part del tot del frondós underground català. És una mostra autogestionada i demostra que amb ben poc es pot fer bastant. Aquest any tenim una bona representació nord-catalana i de la Plana de Vic. Procuro programar bandes que no han tocat mai a la ciutat. No és gaire difícil, la veritat, perquè com ja he dit abans, malgrat l’etiqueta ciutat de festivals a Girona ciutat la música en directe és cara de veure i amb prou feines existeixen les opcions. L’any passat estava gairebé enllestida la programació, però no va poder ser. Aquest any he recuperat alguns dels artistes que estaven previstos i altres han quedat en espera per les properes edicions. De moment el balanç de quatre edicions passades és més que positiu. Bones vibracions amb els artistes i amb el públic. Mentre segueixi la confiança mútua tindrem Soterrània cada any. Normalment anem els divendres de maig i juny. Aquest any pandèmic però, ens hem hagut d’esperar al setembre i octubre, i hem triat els dissabtes. Del 4 de setembre al 16 d’octubre descobrirem com sonen en directe les cançons de Páramo, Bonestorm, Le Pink Tzigane, Fuckboy, TaTa!, Power Burkas i Capità Pilgrim, els únics repetidors de la mostra d’aquest any. Tota la resta de bandes tocaran per primer cop a Girona. Aquesta és la idea. Quan escric a les bandes seleccionades normalment la resposta és “No hem tocat mai a Girona!”, i consti que no m’estranya gens ni mica. Gràcies de tot cor a les bandes per la confiança i a la colla de l’Ateneu 24 de juny un any més. Veniu, que ens divertirem”.

Bandes molt interessants participen en aquesta cinquena edició del Soterrània. A continuació desgranem una mica banda per banda el cartell d’aquest interessant projecte que dinamitza la precària vida cultural gironina.

04/09/2021 PARAMO
Páramo és Saúl Ibáñez, sevillà de naixement, viu a Barcelona des de fa molts anys. Poeta, escriptor i músic, els seus antecedents musicals passen per ser l’ànima del trio de rock elèctric Lullavy. Ara porta la seva música cap a camps molt més intimistes, desolats i acústics però continua amb la cruesa i la senzillesa com a bandera. Tot i ser un projecte personal ha estat gravant el que será el seu disc de debut amb l’ajuda d’altres músics amics seus. De moment a les xarxes es poden escoltar només un parell de cançons seves. Una preciosa adaptació al castellà del It’s Easier Now del malaurat Jason Molina que s’inclou en una compilació que ha editat en format casset el segell californià Thank U 4 Caring Tapes. I Madenoiselle Char inclosa en la compilació Home Taping Is Music Vol. 4 que ha publicat el segell alemany Woodlands Recordings.


12/09/2021 BONESTORM
Bonestorm trenca el sostre creatiu del hardcore per posar-se a buscar una cosa que sona pròpia, unes guitarres, unes melodies, unes històries i una manera d’explicar-les. Això ja és molt més rar i sorprenent, i és exactament el punt on es troben els Bonestorm. O més ben dit: és el lloc que ha habitat, a la seva manera tràgica i dispersa, durant els últims dos anys.
Bonestorm han trencat amb les fórmules que ells mateixos s’havien imposat per fer unes cançons que sonin com sonen les seves vides, a moments tristes, a moments èpiques, tontorrones, atabalades, reflexives o ingènues. Per això escoltar el seu últim disc, L’escala circular, posa la pell de gallina, perquè les emocions que transmet són reals, són veritats personals expressades amb tota l’honestedat sonora i literària que els seus autors són capaços de reunir. Poder gaudir d’un disc així en un entorn com l’underground català, poblat d’imitadors que aspiren a ser la versió autòctona del seu grup guiri preferit, és un autèntic regal.
Així, per resumir i ordenar la cosa:
-L’escala circular és haver estat adolescent a la plana de Vic i haver sobreviscut.
-L’escala circular és haver-se deixat enlluernar pel guaiisme barceloní (i gracienc!) i haver entès que no n’hi havia per tant.
-L’escala circular és haver deixat enrere la secta del hardcore sense oblidar, ni per un moment, totes les coses meravelloses que t’ha donat.
-L’escala circular és tenir el valor i la fermesa de fer el disc que sempre has volgut fer i que ningú es pensava que series capaç de fer.
Adaptació del text de Ramon Mas al bandcamp de Bonestorm


18/09/2021 LE PINK TZIGANE
Nascuts al final del 2016 i criats com a conjunt als passadissos del metro de Barcelona, joglars de carrer de vocació, Le Pink Tzigane és un grup de personatges pintoresc que entén de maneres diferents la música com a forma de vida. La banda procedeix d’estils diferents i uneix el seu llenguatge en el gypsy swing per fer un espectacle festiu i d’un optimisme palpable. Amants del jazz manouche, la música de Django Reindhart, el klezmer, el balkan i el swing, interpreten un repertori d’estàndards, amb arranjaments i variacions que, juntament amb les improvisacions de guitarra gypsy, ukelele, scat i altres instruments solistes, ofereix un so personal i recognoscible, i que procura respectar l’estil al màxim.


24/09/2021 FUCKBOY
Fuckboy són un duet format a Perpinyà el 2021 per la Sara Maskine i el Martin Daccord. Viatgen pels camins del rock’n’roll, inspirats en les bandes de garage dels primers anys 60 i l’escena underground de Nova York. Un clàssic so psicodèlic, unes cançons salvatges, i unes dolces melodies amb veus embruixades conformen el misteriós so de Fuckboy. De moment només han publicat una cançó, Oh sun, en format videoclip i gravat en directe a l’estudi de gravació. La Sara anteriorment havia tocat amb la banda riot grrrl Kreatures de Kontrast, i amb Joy Rage. Amb totes dues bandes va publicar un parell de discos. El Martin ha tocat amb Personal Charly O, els reconegudíssims internacionalment The Limiñanas, amb els Weird Omen, i acompanyant al Pascal Comelade. Són en definitiva la nova promesa de la sempre excitant i sorprenent escena garage de la capital de la Catalunya del Nord.


02/10/2021 TATA!
TaTa!, és sobretot una història d’amistat, afinitat musical i cafè… La perfecta harmonia entre dos universos oposats. TaTa! fa escalfar la cafetera per explicar històries desinhibides sobre incisives pulsacions electro. Barreja de rock, hip-hop i chanson en un fil acústic amb un equilibri distorsionant, TaTa! es diverteix i hi entra. De vegades, el cor de la qüestió és àcid, però sempre ho fa amb alegria. Una mostra de l’escena Unerground de Perpinyà!


09/10/2021 POWER BURKAS
Fills predilectes de l’escena de Vic, Power Burkas no tenen inconvenient en beure de totes les fonts que puguin apagar la seva set, des de Fugazi a The Velvet Underground, des de Minutemen a The Beatles, des de Sonics a Jawbox. Reivindicant també a les bandes locals amb les que han crescut, como Els Surfing Sirles, Tröpical Ice Land o FP. Així aconsegueixen reunir el garatge, el punk 80’s, el power pop i el post-hardcore en un so lliure de complexes i perfectament compacte, sense còpies ni impostures. A la Soterrània presentaran el seu tercer disc “Naïf, potser”.


16/10/2021 CAPITÀ PILGRIM
Capità Pilgrim, trio de indie rock de Barcelona, divaga entre la cançó protesta, les progressions instrumentals i certa dosi de punk. Canta poc però quan ho fa és per crear un estat d’ànim positiu, però de cap manera resignat, entre els seus oients. El 2016 va editar “Coloms”, ple de grunge i l’emo bo del 90s, amb certa tendència cap al post-rock i sempre amanit amb girs més folk. Al 2018 torna amb més ocells, “Corbs”, afegint capes de mala llet però també de psicodèlia que ha resultat en un enfosquiment general del so, del qual ha estat bastant responsable en Ferran Giralt a la gravació i la mescla. En definitiva, Capità Pilgrim és el resultat de molts anys de vagarejar en moltes bandes, assajant en caus infectes, dormint poc, menjant pitjor, sempre envoltat de sonats nihilistes. Cançons que semblen que no diguin res, però que sonaran al teu cap molt temps després d’haver-les escoltat. Ara mateix estan preparant nous temes que tendeixen cap a un so més particular, fortament influït per Fugazi i bandes de math rock.


Tots els concerts a les 19.30h amb taquilla inversa a
ATENEU 24 DE JUNY
C/. Ferreries Velles, 11. Girona
www.ateneu24dejuny.cat

Festival

La Diablada arriba a Barcelona de la mà de Dante Spinetta, Son Rompe Pera i Belén Natalí

Published

on

By

El pròxim dissabte 4 de maig, la sala Paral·lel 62 acollirà la primera edició d’una nova forma de trobada entre alguns dels i les artistes llatinoamericanes més destacades i la millor música feta des de Barcelona per artistes llatinoamericans i llatinoamericanes.

El pròxim dissabte 4 de maig, la sala Paral·lel 62 de Barcelona acollirà la primera edició de la Diablada amb les actuacions de l’artista argentí, Dante Spinetta; la banda mexicana de cumbia-punk, SonRompePera; i la cantant argentina establerta a Barcelona, BelénNatalí; a més de les sessions de DJ de les argentines AsiaKnox i SonidoTupinamba.

La Diablada pretén ser una nova forma de trobada entre alguns dels i les artistes llatinoamericanes actuals més destacades i la millor música feta des de Barcelona per artistes llatinoamericans i llatinoamericanes. D’aquesta manera, volem celebrar l’explosiva mixtura del groove llatinoamericà amb el Mediterrani. Un esdeveniment que neix de l’aliança de Say It LoudCharco i Costa Futuro.

Dante Spinetta, el polifacètic artista que va obrir les portes al gènere urbà a Argentina, és una de les grans figures de la música llatinoamericana dels darrers 30 anys. Avui, més vigent que mai, es prepara per travessar l’Atlàntic amb el seu últim disc, Mesa Dulce, on compta amb col·laboracions com les de Trueno i Ca7riel. Tot i això, els seus grans èxits com “Mostro” i “Soltar” no faltaran al seu show.

Son Rompe Pera (imatge principal), grup de fusió musical de Mèxic, caracteritzat per integrar en una base de cúmbia, gèneres musicals com danzón, punk, i molts més. Entre els seus admiradors i més propers col·laboradors poden comptar amb el Macha (Chico Trujillo, Bloque Depresivo) i Mario Galeano (Frente Cumbiero). Aquest maig aterraran aquí amb Chimborazo, el seu projecte més recent, un mix de cúmbia moderna; un àlbum tant rebel com irreverent, actituds que es faran notar a dalt de l’escenari, tant a Barcelona com a Coachella, el famós festival de Califòrnia on acaben de confirmar la seva actuació.

Belén Natalí, l’argentina instal·lada a Barcelona continua presentant en directe el seu nou EP Jaracandá on navega entre ritmes pop/lo-fi i reminiscències R&B, jazzístiques i de la música jamaicana. Amb Jacarandá, Belén Natalí s’aventura en el terreny del pop independent amb honestedat i vulnerabilitat, creant una atmosfera acollidora i màgica. Jaracandá ha comptat amb col·laboracions de luxe com la de Ferran Palau a la cançó que dóna títol a l’EP, un tema amb atmósfera R&B lo-fi amb un toc urbà; i amb Santa Salut a “Clones”, un temazo d’indie pop sense complexos amb rapejades a doble tempo.

Asia Knox, DJ resident a Barcelona i productora de Noche Romántica “NYC · BCN · Oakland · LA”. El seu estil es contorneja picant pels sons llatins dels 60 i 70: Boogaloo, House Merengue, Salsa, Cumbia, Funk, Latin Soul, Mambo… portant-nos de viatge a la diversitat musical Llatinoamericana, des dels seus orígens fins a l’actualitat. Els seus vinils han sonat per diferents sales i festivals en l’àmbit estatal i internacional (Estat espanyol, Alemanya, Portugal, França, Itàlia, Argentina…).

Sonido Tupinamba, barreja la calor del tròpic amb els sons més ballables de la música disco, el funk i el house d’ahir i avui. Incansable investigadora dels ritmes Africans i Llatinoamericans, va fundar el club de ball Poly–Rythmo Club el 2017 per on han passat Nu Genea, Frankie Francis (Sofrito) i Guts (Heavenly Sweetness) entre d’altres. Ha actuat en grans festivals com Glastonbury, WOMAD, Primavera Sound, Estéreo Picnic i també ha mogut pistes de ball de temples musicals com Pikes (Eivissa), Nitsa (Barcelona), Bar Caracol i Heavy House (San Pablo) o Noche Negra i Terminal Club (CDMX).

ENTRADES

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.