Novetats discogràfiques

Comic Sans debuten amb BCore amb “Canción triste para un asteroide”

Publicat fa

3 anys concretament

08/11/2022

Per

Arni

Si a la música ia la vida l’actitud emo es caracteritza, entre altres coses, per l’expressió de les emocions, aleshores potser el món fluiria una mica millor si tots ho fóssim una mica més. Perquè, qui no li ha donat mil voltes al capdavant al llit quan arriba l’hora de dormir? Per ratllades diverses o per totes les coses que penses que vols fer i que després no aconsegueixes. Expressar aquests sentiments de frustració, d’angoixa o de por, per posar només alguns exemples, ens fa més humans a tots i ens connecta a través d’enllaços més reals. I és això precisament el que fa el quartet donostiarra Comic Sans, flamant última incorporació BCore, a “Canción triste para un asteroide”, la seva estrena amb el segell barceloní i primer avançamnt del seu segon àlbum: malbaratar actitud i estil emo.

La nova casa discogràfica de Comic Sans sembla feta a mida. Perquè, en paral·lel a una lírica que reflecteix la seva innocent però esmolada urgència juvenil, el quartet basc beu de referències molt de l’estil BCore. Midwest emo del cep de Tiny Moving Parts, Marietta o Mom Jeans, el ressò del qual ressona en bandes nacionals de pop-punk i indie-rock com Cala Vento o Yawners; sense perdre de vista les escenes Midwest emo i instrumental japoneses. I “Canción triste para un asteroide” il·lustra a la perfecció tota aquesta herència. Ritme urgent, capes de guitarres punxants i melòdiques, veus directes i atmosferes que ens ensenyen que tot pot canviar en un obrir i tancar dulls. El que hem dit: pura urgència juvenil.

El single d’estrena de la banda al seu nou segell anticipa el que serà el seu segon àlbum: “Éramos felices y no lo sabíamos”, que es posarà a la venda el 3 de març del 2023. I arriba acompanyat d’un videoclip editat per Enrique Novoa, confeccionat a base de nombrosos vídeos i fotografies de l’arxiu personal presos per amics i els mateixos membres de Comic Sans des dels seus inicis fins a l’estiu del 2022, en què van viatjar fins a Ultramarinos Costa Brava per gravar el seu nou àlbum.

_{^{Imatge per Enrique Novoa}}

Temes relacionats:bcoredisc comicsans

Novetats discogràfiques

COMIC SANS personalitzen el seu midwest emo a “Cosas que salen mal” el primer single del seu nou disc amb BCore

Published

20 hores ago

23/01/2026

Arni

Combustible per aixecar el repte
Comic Sans tornen a la càrrega! El quartet donostiarra té ja llest el seu tercer àlbum, “Cosas que salen mal”, una nova referència al segell barceloní BCore després de “Éramos felices y no lo sabíamos” i l’EP “Ojalá fuera mi cumpleaños”, i avui avancen el seu primer single: “Cosas que salen mal”. Un tema que tracta un dels assumptes més universals de la humanitat, el desamor, però des de la perspectiva única de Comic Sans, que barreja nostàlgia i aquest optimisme desafiant propi de la joventut que els segueix funcionant com a principal combustible. Així, sobre l’implacable galop de la seva fórmula midwest emo, el conjunt basc narra la ruptura d’una relació d’anys i com costa deixar de pensar en aquesta persona (“Creo que ya he conseguido olvidarme de ti”); fins que al final de la peça es confessa la seva superació: “Creo que ya he conseguido olvidarme de ti”.

Inspirada en referents clàssics de la banda com The Promise Ring, Get up kids o fins i tot Blink-182 i el so emo dels 90, “Cosas que salen mal” sona poderosa i fresca, com una dutxa revitalitzant. El seu ritme, ple de redoblaments, frenades i accelerades, ens ajuda a avançar en volades; i les guitarres, ben polides i carregades de riffs frenètics, ens condueixen pel camí de la sanació. Perquè a ningú no li senti malament una bona dosi de punk-pop per superar el duel i aixecar el vol.

“Cosas que salen mal” i el seu single d’obertura vénen a marcar una evolució dins l’estil perfectament reconeixible de Comic Sans. Sense abandonar els paràmetres del midwest emo, els donostiarres volen arribar a més gent i sonar més a ells mateixos que a les seves influències. Han madurat i es nota en una lírica més profunda, sense deixar de ser honesta i directa, i en una elecció més personal d’estructures, efectes i melodies. Tot més indie, vaja; entenent l’indie ja no com un gènere (que mai no ho va ser) o una qualificació relativa a la mida dels canals de difusió d’una banda, més mainstream o més underground, sinó com la voluntat d’allunyar-se dels cànons de l’estil en què van brotar i van fer els primers passos per desenvolupar allò genuïnament propi. El 13 de març es publica Totes les coses que ens van sortir malament, amb suport dels segells Stiff Slack (Japó), Through Love Records (Alemanya), Saltamarges (Girona) i Discos 17 Dolores (València), i comprovarem fins on han arribat en la seva evolució.

^{Imathe principal Jaime Rod}

Concerts presentació
16/4 – Málaga – CSA Las Vegas (+ Bernal + Vis Viva)
17/4 – Granada – Rockanrolla (+ Bernal)
18/4 – Murcia – TBA
23/4 – Donosti – Dabadaba (+ Bernal)
1/ 5 – TBC
2/5 – Barcelona – Sala Vol (+ Garbí)
15/5 – León – Babylon (+ Memocracia)
16/5 – Madrid – TBA
29/5 – Copenhague – TBA
19/6 – Vigo – Sala Radar (+ Bum Motion Club)
20/6 – Ferrol – Sala Urania (+ Bum Motion Club)