Connect with us

Novetats discogràfiques

La Paloma publica amb La Castanya el seu disc de debut “Todavía no”

Publicat fa

el

A “Una idea, pero es triste”, el seu celebrat EP de debut, La Paloma explicaven una cosa molt seriosa, però ho explicaven una vegada. Cinc cançons que van connectar a l’instant amb un públic àvid de nous referents. A “Todavía no” hi ha més profunditat; aquí pràcticament cada tall ensenya una manera diferent de ser La Paloma. “Tiré una piedra al aire” dista molt de “Algo ha cambiado”, però totes dues són inequívocament La Paloma. Segurament, aquest fet sigui una cosa que s’expliqui pel bagatge adquirit en aquest temps, però parla —i molt bé— de l’ambició artística d’un conjunt a què ara mateix no se li intueix sostre.

No estem, per tant, davant d’una mera prolongació del seu EP del 2021, encara que musicalment el reprenen on el van deixar. “Todavía no” és una obra accessible i contagiosa, qualitats que comparteix amb “Una idea, pero es triste”. Es tracta d’un treball que transmet disconformitat i alliberament, ambició i tedi. En gran part, es deu a la capacitat acreditada dels seus compositors -Nico Yubero i Lucas Sierra- per observar el món amb les dosis justes d’escepticisme i desencís, evitant la gesticulació turmentada.

Ja des de la mateixa arrencada, advertim en la seqüència moltes de les virtuts que fan de La Paloma un dels grups més avantatjats del panorama actual: guitarres que brollen a borbolls, la solidesa de la seva secció rítmica —Rubén Almonacid al baix i Juan Rojo a la bateria— i el colorit que aporten les veus de Nico i Lucas, que es reparteixen les tasques vocals a pistes alternes. Però n’hi ha més: temes que destrossen el cànon més genèric del noise per portar-lo a llocs poc explorats, jocs de guitarres i una cataracta d’arranjaments imaginatius. Combina estructures de cançó popular amb estructures imprevisibles que t’impedeixen aventurar quin gir encara ha d’arribar, convertint l’escolta en una experiència estimulant i addictiva.

Encara no és un àlbum molt ben cohesionat, fet destacable considerant els dos inputs creatius de què es nodreix la banda i l’ambició artística amb què van afrontar la construcció d’aquesta obra. Perquè parlem d’una obra completa, concebuda com a tal. Sonen els primers acords de “Sigo aquí” i tota la desorganització de la realitat… segueix desorganitzada, però ara cobra sentit.

Novetats discogràfiques

QUERALT LAHOZ tria l’oblit festiu a “Pedí Perdón”, la seva cançó més sofisticada i ballable fins ara

Published

on

By

Ja està bé de demanar perdó! Per educades, per comprensives, o simplement per una submissió estructural involuntària, les dones demanem perdó més vegades de les que hauríem, fins i tot quan no en som culpables. Doncs bé, Queralt Lahoz diu prou, i ho fa amb el seu nou single: “Pedí Perdón”. Aquí, l’estrella de Santa Coloma de Gramenet revisa el propi passat per qüestionar-se les vegades que s’ha disculpat quan no li corresponia, expressant musicalment la decisió de no fer-ho. El nou tall, de fet, dibuixa un escenari on l’artista escull un oblit festiu abans que demanar perdó i tornar a una relació amb algú que el feia sentir culpable per una cosa que no era responsabilitat seva. Un oblit basat a cremar la nit ia ofegar els records a la festa ia l’electrònica. Perquè és important aprendre a no demanar perdó ia oblidar: una fórmula que, fet i fet, ens pot ajudar a seguir endavant.

“Pedí Perdón”, segurament la cançó més sofisticada i ballable de Queralt Lahoz fins avui, camina entre sons i samples lo-fi, amb una rítmica que beu del house, on l’electrònica es fusiona amb el R&B, el dance i sons heretats del hip-hop, i on les melodies vocals s’acosten també al soul. Sense renunciar al segell particular que aporta la seva forma de cantar, i amb una elegància que pot recordar Kaytranada, GoldLink o Anderson. , i haver fusionat l’electrònica i les arrels a Alto Cielo, el seu EP de 2023. Un eclecticisme i una capacitat camaleònica que, això sí, sempre parteixen de la seva puresa i la seva veritat com a artista.

AGENDA
ABRIL
26/4 | SEVILLA | Sala Malandar 
28/4 | CASTELLÓN | Coves de Sant Josep (Singin’ in the cave) * Todo se puso azul

MAIG
8/5 | BIME BOGOTÁ
11/5 | PAMPLONA | Baluarte (VERMÚsica) * Todo se puso azul
14/5  | RIVAS-VACIAMADRID | Auditorio Miguel Rios

JUNY
1/6 | ZARAGOZA | Vinosonic Festival
7/6 | PALENCIA | Festival Palencia Sonora
8/9 – 6 | BARCELONA | Share Festival
26/27 – 6 | BARBATE (Cádiz) | Cabo de Plata

JULIO
11/12/13 – 7 | BILBAO | Festival BBK Live
18/21 – 7 | ALCALÁ LA REAL (Jaén) | Festival Etnosur
20 – 7 | XÀTIVA (València) | Nits al Castell (concierto acústico)
26/7 | SANTIAGO DE COMPOSTELA | Festival 17 Grados Ribeira Sacra 

AGOST
7/8/9/10/11 – 8 | ARANDA DE DUERO | Festival Sonorama Ribera
14 – 8 | MAÓ | Es Claustre

SETEMBRE
26/27/28 – 9 | CÁCERES | Festival Extremúsika

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.