Connect with us

Art Visual

FERRAN PALAU estrena el nou curtmetratge musical “Plora Aquí”

Publicat fa

el

El director Pablo Maestres i el músic Ferran Palau uneixen forces una vegada més en “Plora Aquí”, un projecte que, tot i formar part de l’univers del nou àlbum del músic, es presenta com una peça amb identitat pròpia. Es desvia del format de videoclip per presentar una història més complexa. Un curtmetratge on criatures fantàstiques prenen el protagonisme en un món on res no és el que sembla.

Escrita i dirigida per Maestres, la història narra l’aventura (o desventura) de Snif, un monstre que habita al bosc i que s’endinsa en una societat no tan amable com aparenta ser. Després de trobar-se accidentalment amb una família i ser atret pels seus pastissos de crema, el monstre emprèn una aventura que revelarà la veritable cara de les persones. Gradualment, Snif es converteix en l’atracció del poble, es posa de moda entre els seus habitants, i apareix als diaris i a la televisió, mentre no para de fer-se més i més gros.

Una història plena de contradiccions, tendra i violenta. Un homenatge al cinema dels anys 80 i 90, a tots aquells personatges fantàstics i inadaptats. 

Una fantasia perversa que critica la societat de consum ràpid, l’explotació de personatges que ràpidament són idolatrats i descartats, la metàfora perfecta per entendre la desconnexió actual entre la vida urbana i la natura salvatge. 

La peça utilitza dues cançons del nou àlbum del músic, alhora que compta amb una banda sonora composta i produïda per la resta de la peça per David Gracia, el compositor habitual del director. Amb un repartiment estel·lar que inclou el ballarí Rober Gómez com el monstre Snif, l’actriu guardonada Bruna Cusí, i la reconeguda model Judit Mascó, la peça va ser produïda per Roma (Espanya), en coproducció amb Superprime (EUA), Spy Films (Canadà), Jamm (EUA), i Hidden Track Records (Catalunya). Tot i aquesta producció internacional, la peça es va filmar íntegrament en català en localitzacions al voltant de Barcelona.

El projecte va durar gairebé un any des de la seva escriptura. La construcció dels monstres, una tasca manual liderada per Agnès C. Olivé, va durar uns tres mesos i va ser una part fonamental del procés.

Art Visual

ÚLTIM CAVALL comparteixen el mini-documental amb cançons gravades en directe amb que celebren els seus 10 anys de trajectòria: Últim Cavall, 10 anys d’un refugi

Published

on

By

Quan Últim Cavall van publicar Records de Kyoto, el seu àlbum de debut, el 2017, ja feia un parell d’anys que existien. Aquell treball editat per Discos de Kirlian contenia cançons de pop emocionants que basculaven amb elegància entre el noise, el shoegaze i el dreampop. Potser en aquell moment ho ignoressin, però amb elles començaven a construir un espai que els serviria de refugi durant la dècada següent. Des de la base d’operacions a Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf, la banda va aconseguir enderrocar fronteres amb aquell primer disc guanyant el Premi Altaveu a la millor lletra i sent a més reeditat pel segell nord-americà Emma’s House Records.

Des de llavors Últim Cavall han publicat dos magnífics àlbums més amb Discos de Kirlian, Alaska el 2019 i Una altra primera vegada el 2024, dues referències més que fan de la seva sòlida discografia un poderós viatge entre la malenconia i la llum, i que no van passar desapercebudes per la crítica, que en diverses ocasions les van considerar entre els seus àlbums.

Editat també com a EP de cinc cançons (hi ha un bonus track!) i filmat a La Fàbrica Lliure de Barcelona amb David Casamitjana, Últim Cavall, 10 anys d’un refugi es va projectar en primícia l’octubre passat al Cinema Maldà en el marc de la 30a edició del Minifestival a Barcelona

Ara el 2025, aprofitant el seu 10è aniversari, la banda s’ha proposat el repte artístic de crear un disc tocat en directe, per a això han reimaginat i retocat algunes de les seves peces més estimades especialment per a l’ocasió. El resultat és “Últim Cavall, 10 anys d’un refugi”, un EP de cinc peces el títol del qual capta a la perfecció l’essència de la seva música, entenent-la no només com un espai de confort on les seves cançons poden respirar i créixer, sinó també de llibertat tant per a ells com per als seus oients.

Però no conformes amb això, la formació catalana ha aprofitat l’enregistrament de l’EP a La Fàbrica Lliure de Barcelona, ​​amb la inestimable ajuda de David Casamitjana, per filmar una peça audiovisual en forma de minidocumental, dirigida per Ferran Vilanova d’Augura, que immortalitza l’esperit d’Últim Cavall. Perquè la música per a ells és un viatge i un refugi. És el que passa “quan la militància a la teva banda es converteix en un espai de confort i llibertat necessari per viure”.

L’EP es va publicar el passat mes d’octubre a totes les plataformes a través de Discos de Kirlian, encara que un dia abans, a manera de primícia, es va produir l’estrena de la peça audiovisual Últim Cavall, 10 anys d’un refugi com a obertura de la projecció del documental Nick Garrie, Lost and Found, tots dos previs a l’actuació del llegendà de la 30a edició del Minifestival a Barcelona. Avui ho comparteixen amb tothom obert a través de YouTube, perquè el seu espai de confort també pot ser el nostre.

Imatge principal x Cristina Casas.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.