Connect with us

Art Visual

El documental “Blackcelona: Una historia de metal satánico” farà l’estrena internacional al Festival In-Edit de Barcelona

Publicat fa

el

“Blackcelona: historia de metal satánico”, és el nou documental dirigit per Diego de Walpurgis (Diego López-Fernández) que tindrà la seva estrena mundial al festival In-Edit Barcelona. El realitzador català, amb una consolidada trajectòria al documental sobre cinema fantàstic, s’aventura en aquesta ocasió al camp de la música per exposar un dels fenòmens més desconeguts de la Ciutat Comtal: als anys noranta, Barcelona va ser terreny fèrtil per a nombroses bandes novells que s’iniciaven a les arts fosques del Black Metall.

L’estrena del documental tindrà lloc a finals d’aquest mes d’octubre a la 22a edició del prestigiós certamen, dins de la secció Panorama Nacional.

‘Blazemth’ en directe al Garatge Club

SINOPSI
“Blackcelona: Una historia de metal satánico” és una completa radiografia de la història del Black Metal a Barcelona i fa extensible el relat a altres formacions sorgides a Catalunya al llarg de la dècada dels noranta. El documental analitza, a més, el protagonisme de la fonamental revista MetaliKO, els segells Abstract Emotions o New Gotia, els Estudis Don Simón, la sala de concerts Garatge Club, o botigues de discos com Anaconda o Hysteria. Tot això, determinant per a la gestació i consolidació del Black Metal a Catalunya.

ELS ORÍGENS DE L’ESCENA
Entre les cares participants al documental apareixen Ramón Porta, editor de la revista MetaliKO, Daemonous (Sacrum Sacrificationis, Ork), Jordi KatuMarus (Beheaded Lamb, Gorthaur), Daniel Rubí, Christopher B.W. (Asgaroth), Alastor (Sacrum Sacrificationis, Beheaded Lamb) o Akerbeltz Mercyless (Akerbeltz).

Així mateix, es compta amb l’inestimable testimoni de Lilith Necrobitch, component de la primera formació íntegrament femenina de Black Metal, Countess, juntament amb les seves companyes Balberith “Mater Suspiriorum” i Hella “Mater Lachrymarum”. Durant la trajectòria de la banda (1994-1996) van editar el seu demo “Pactum Tenebrarum”.

A través dels seus testimonis veiem com la ciutat de Barcelona no es va quedar al marge del moviment i des de l’inici dels noranta ja va ser escenari de la creació, entre d’altres, dels grups esmentats. El Black Metal es va estendre ràpidament des de la capital a la resta de Catalunya i va tenir el punt d’inflexió l’estiu del 1993 amb el primer concert d’una banda catalana a la Plaça Tetuan de la ciutat: Sacrum Sacrificationis. Es compleixen, doncs, trenta anys del probablement primer concert d’una banda nacional de Black Metal al país.

PRESENTACIÓ DEL PÒSTER OFICIAL
Aquestes bandes són les protagonistes del pòster oficial del documental, signat per Alfredo Merino, editor del fanzine Lucifogo. La imatge s’inspira en el procés DIY (fes-ho tu mateix) dels propis cartells de concerts underground dels anys 90.

DIRECCIÓ I PRODUCCIÓ
Diego de Walpurgis (Barcelona, ​​1977) es va iniciar al món del documental col·laborant en diverses àrees del títol “La sonrisa del lobo” (2008), dirigit per Javier Perea i centrat en l’actor Paul Naschy i el seu personatge Waldemar Daninsky. Posteriorment va fer el salt a la direcció amb diversos documentals centrats en la història del cinema fantàstic estatal, entre ells “Los perversos rostros de Víctor Israel” (2010) i “Herederos de la Bestia” (2016), tots dos codirigits amb David Pizarro. Aquest últim, una anàlisi de l’impacte del film d’Àlex de l’Església “El día de la bestia” (1995), va collir excel·lents crítiques després del seu pas per festivals nacionals i internacionals, on va guanyar un premi i diverses mencions.

Ja en solitari, ha dirigit els curtmetratges-documental “Jack Taylor, testigo del fantástico” (2018), centrat en l’actor nord-americà Jack Taylor, i “La Dama del Fantaterror” (2020), que recorre la trajectòria de l’actriu Helga Liné . El 2022 va estrenar el seu últim documental fins ara, “[REC] Terror sense pausa”, un complet retrat de l’origen i impacte del primer lliurament de la saga dirigida per Paco Plaza i Jaume Balagueró, que Filmax va estrenar al 15è aniversari de la cinta i va ser nominat el 2022 a la categoria de Millor Llargmetratge Documental dels Premis Forqué.

Pecker Audiovisuals produeix i distribueix des de fa més d’una dècada ficcions i documentals del circuit alternatiu i underground, i ha fet obres de creadors com Jess Franco, Carles Prats, Pere Temboury, Naxo Fiol o Víctor Olid.

“Blackcelona: Una historia de metal satánico” compta també amb la col·laboració de The Dangerous Meeting Circle.

Direcció i guió: Diego de Walpurgis
Adreça de fotografia: Xevi Subinyà
Muntatge: Albert Calveres
So: Moontower Studios
Productor executiu: Ferran Herranz

El director Diego de Walpurgis

Art Visual

El Festival In-Edit tanca la programació pel 2024

Published

on

By

El Festival In-Edit a presentat la programació completa de la seva XXII edició, que se celebrarà del 23 d’octubre al 3 de novembre als cinemes Mooby Aribau Multicines, comptarà amb més de 60 documentals musicals.

L’estrena mundial de “La Joia”, la crònica de vertiginós ascens a icona generacional de Bad Gyal dirigida per David Camarero donarà el tret de sortida a 11 dies de cinema i música amb una de les programacions més potents d’aquests 22 anys de festival.

Pel primer anunci de títols van desfilar pesos pesants com Blur, Die Antwoord, Devo, The Black Keys, Simple Minds, Brian Jones, The Mars Volta, Genesis P-Orridge o Swamp Dogg. A tots ells se sumen ara el grup escocès de post rock Mogwai; un referent de l’indie com Pavement; la icona country June Carter; la cantautora folk-rock Ani DiFranco; el fenomen urban neomelòdic napolità Liberato; i rapers clàssics de la talla de Notorious B.I.G., Method Man, Dr. Dre o Snoop Dogg.

Altres novetats inclouen al grup de hard rock Steppenwolf i el seu “Born to be wild”; el mític pianista de jazz Erroll Garner; el revolucionari saxofonista de jazz d’avantguarda Ornette Coleman; les pel·lícules del grup post-industrial Coil; i l’enlluernador planter d’artistes que van fer història en el prestigiós Festival de Jazz de Montreux: Aretha Franklin, Marvin Gaye, Quincy Jones, Nina Simone o David Bowie, per citar-ne uns pocs.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.