Novetats discogràfiques
CHAQUETA DE CHÁNDAL publica el seu tercer disc “Flema eterna”
Chaqueta de Chándal tornen a la càrrega amb els seus sintes, les seves guitarres i la seva ironia més esmolades que mai. El trio barceloní publica el seu tercer disc, “Flema eterna”, gravat i produït per Joan Colomo, que ja es pot escoltar a totes les plataformes, i aconseguir en format vinil en pre-order aquí.
Amb el nou àlbum, Chaqueta de Chándal continuen el seu viatge cap a aquell lloc recòndit on es troben el pop, el krautrock i el punk, un camí per a valents que va arrencar amb lucidesa a “Gimnasia menor” (2019) i “Futuro, tú antes molabas” (2022).
La presentació oficial a Barcelona serà el 9 de novembre a la sala Apolo [2], al costat dels austríacs Blasser Kyren com a grup convidat. I el 23 de gener tindrà lloc la presentació a Madrid, dins el marc de l’Inverfest. Les entrades estan a la venda aquí.
Per més que el títol remeti als 80 amb la seva picada d’ullet a les Bangles, la inspiració del disc apunta una dècada més enrere, als 70, a aquests àlbums de rock simfònic amb temes que es desenvolupaven al llarg de tota una cara. L’aportació de Chaqueta de Chándal al gènere és “Tamagotchi Antisistema”, la seva composició més ambiciosa fins al moment, que amb les seves tres parts més intro constitueix el nucli principal – musical i ideològic – del disc.
El pop lisèrgic i immersiu continua exercint de vehicle per a l’habitual causticitat de les seves lletres. El viatge segueix a la cara B amb els temes que s’han anat avançant en format single. A “Objetivo indiscreto“ posen el focus en una societat de la informació convertida en societat de la vigilància. “Declaración universal de unos desechos humanos“ és un cant d’amor cap a la fauna que ens envolta; la literal, perquè de la figurada ja no n’esperen gaire. “Estoy al horno” és un irònic lament sobre els desajustos quotidians que la burocràcia regala als que gosen instal·lar-se a Espanya per viure i treballar, amb la veu de Natalia Brovedanni al capdavant. També sorprenen amb “Seny”, minut i mig d’energia desbocada cantant en català sobre la Catalunya post-1 d’octubre.
Chaqueta de Chándal són Guillem Caballero (veu, teclats i sintes), Natalia Brovedanni (veu i guitarra) i Alfonso Méndez (bateria i cors), acompanyats en diversos temes per Pablo Volt a la trompeta.

Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
