Novetats discogràfiques

Els Kids from Mars estrenen el nou single “Bájame a la Tierra”

Publicat fa

5 anys concretament

13/04/2021

Per

Arni

Amb només 15 anys van debutar amb el seu tema “August” que els va posar en el punt de mira per la seva maduresa musical i la seva capacitat de trepitjar l’escenari amb l’energia i el saber estar dels que porten anys en això. Ara, amb 18 anys acabats de fer, Kids from Mars compten amb dos EP’s al mercat “</ 3” i “I do not know what you feel but I feel it too“, i amb l’experiència d’haver actuat en alguns els festivals més importants de país i d’haver-se passejat pels seus principals mitjans de comunicació.

Tot i haver publicat 2 EP’s i alguns singles, és ara, entrant en la majoria d’edat quan el duo català ha decidit treure el seu disc debut que veurà la llum a la primavera i portarà per títol la xifra “18”, en honor a la seva edat ia aquesta nova etapa d’entrada al món adult.

Ara comencen a presentar-nos els temes que formaran part de “18” i ho fan amb un primer single de títol “Bájame a la Tierra” en el qual després de flirtejar amb el trap en els seus últims singles en espanyol, Kids from Mars decideixen definitivament tornar als seus inicis i apostar per l’indie, però en tot cas, un indie molt ballable i fresc, tornant a sorprendre.

El videoclip ha estat dirigit pel seu home de confiança a la cambra, Jordi Vissi i protagonitzat per Paula Jornet, o el que és el mateix, la PAVVLA i en ell veiem a la nostra protagonista reviure alguna de les situacions viscudes amb la seva parella durant una relació… després de la seva ruptura.

Temes relacionats:kidsfrommars luuprecords pavla

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

2 dies ago

14/05/2026

Arni

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.