La trajectòria de Ramper va seguir una línia calmada però sempre ascendent des de la seva fundació, el 2017, fins al llançament de “Solo Postres” al setembre de 2024. Aquest àlbum, segon LP de la banda granadina conformada per Álvaro, Ángel, Antonio, Elvira i Joserto, culminava tota una sèrie de ronden. El disc trobava la seva grandesa en la mesura col·lisió entre mons una mica aliens: d’una banda, les seves influències a mig camí entre el shoegaze i el post-metall; de l’altra, els imaginaris folklòrics que els han vist créixer. El resultat va ser un artefacte força insòlit, un treball gairebé paisatgístic que aviat es va obrir camí com un dels llançaments més suggeridors, emotius i plens de força del panorama nacional el 2024.

“Solo Postres” responia amb eloqüència a la pregunta per la identitat de Ramper, el conill blanc darrere del qual la banda portava corrent des que tenia memòria. Aquell, doncs, va ser el final de res. Com a mínim, una cadència en la manera de treballar. Resposta la qüestió fonamental, quedaven al tinter preguntes una mica més elementals, però no per això menys complexes. I ara, què?, semblen dir-se a si mateixos els membres de Ramper sota la superfície de “Dos criaturas”, el seu tercer i misteriós LP, conformat exclusivament per dues —com no podia ser altrament— llargues cançons.

Com ells mateixos reconeixen, cadascuna sembla respondre al tancament d’una manera determinada de pensar la música, com si la història de Ramper hagués tingut dos capítols i es regirés, ara, a la recerca d’un tercer. “Para cenar” acumula capes de so guitarrer i ens torna a les textures-distorsió de “Nuestros primeros deseos”, el primer disc del grup. Per la seva banda, “Coro de la mañana” és l’extensíssim i preciosista colofó ​​de la mirada grandiloqüent darrere de “Solo postres”, l’ambició prometeica del qual sembla disparar-se a través del cel. La incorporació dels vents en aquest segon tema també dóna compte del trajecte d’una banda cada vegada més rica, sempre revoltosa en les seves exploracions i curosa fins a l’extrem en l’execució. A la seva manera, “Dos criaturas” opera com a retrat robot d’un passat que busca projectar-se, com una ombra a punt d’esclatar, cap a les profunditats del futur. Ramper es recorda el que ha estat per enfrontar-se en condicions a les demandes del que vindrà.

‘Dos criaturas’ ja està disponible per a l’escolta a totes les plataformes, i en format físic en vinil de 12″ a la botiga de Humo Internacional.

Adrián Viéitez