Actualment tots som Joan Colomo. El músic català ens representa millor que ningú. En unes circumstàncies com les que vivim, què hi ha més representatiu que intentar ser optimista, no ensortir-te’n i haver-te de conformar amb haver-ho intentat? En Joan volia publicar un disc alegre, però li ha sortit un disc trist; d’aquí que hagi volgut titular amb aquest títol sincer el seu nou treball, que sortirà a la venda el 19 de maig a través del segell BCore. El disc és trist, però, en el fons, llegint-hi entre línies, hi trobem un retrat dolç i alhora amarg del desconcert que tots portem dins. Tan contradictori i empàtic com sona, un disc lúcid i honest, que ens recorda que tenim dret a exigir ser feliços malgrat la tristesa.

En Colomo volia fer un disc alegre, li ha sortit agredolç, però el titula ‘Disc trist’. Surt a la venda el 19 de maig a BCore

“Cançó animada” és, per a Colomo, “un exemple pràctic de la dificultat que tenim per ser optimistes, com a mínim a curt termini”. I confessa: “Jo realment volia escriure una cançó animada però el descoratjament ha fet que acabés narrant l’intent frustrat d’escriure-la. És una espècie de metacançó que guarda un bri d’esperança, perquè, com diu l’última frase, pot ser que el futur sigui millor”. Sobre una base trepidant de baix i percussió, endolcida per línies de teclat i sintetitzadors, Colomo fa una autèntica declaració d’intencions que, més enllà de referir-se al procés creatiu de la cançó pròpiament, ens parla del desig que tots tenim de ser la nostra millor versió. Una voluntat que, encara que ara es torci per les circumstàncies, ens salva una miqueta per mantenir la fortalesa de, com a mínim, intentar-ho.

Cantautor autèntic, brillant i innovador, aquest músic de 40 anys està sobradament consolidat a Catalunya. La seva prolífica carrera es tradueix en dues dècades fent música: una d’elles en què va formar part de bandes de renom com The Unfinished Sympathy, Zeidun o el supergrup La Célula Durmiente, i des de 2009, ja com a artista en solitari. Des de llavors ha llançat sis discos al mercat, sempre des del segell barceloní BCore, amb un resultat refrescant i inspirador. Amb un equilibri natural entre sentit de l’humor i sentit crític, Colomo és un autor eclèctic però sempre reconeixible. I necessari. Per això el seu setè àlbum en solitari arriba just a temps: a la primavera, per marcar el despertar de la música després d’un any nefast.

_{El videoclip, dirigit per Castells&Garay, s’inspira en la clàssica imatgeria del fenomen OVNI (laboratoris secrets, científics i personatges misteriosos en gavardina) i de sèries com “Expediente X”. La cançó s’impregna d’aquest univers per parlar sobre la incapacitat de mostrar optimisme. Cançó Animada, de Colomo, ens fa reflexionar sobre l’obligació de ser feliços que ens imposa el món. El fet de no ser capaços de ser-ho tant com mostren els nostres amics a Instagram, ens fa sentir estranys… gairebé com si fóssim alienígenes en el nostre propi planeta.}

_{Imatge principal de Rubén Cruz}