Novetats discogràfiques

Museless publica el seu segon disc “Synthesis de Novo II”

Publicat fa

4 anys concretament

11/03/2022

Per

Arni

Ella, Museless, la diva de l’electrònica experimental del nostre país, torna amb “Synthesis de Novo II”, el seu segon disc que presentarà a Sala Apolo de Barcelona el dia 11 de març, ia la Sala BUT de Madrid el dia 12 telonejant a L’impératrice. Tots dos sold out. Començant fort.

Després de tres avenços del disc com “La Dama Turca” un cant hipnòtic, minimalista, envoltant i misteriós a la lluna (i el seu primer tema en català), “Coacervados” cançó que parla de la creació de la vida des de la no vida, o el que és el mateix, la teoria de la biogènesi, barrejant així medicina amb art i música, i “Toxicentro” on la productora catalana barreja sons clàssics del synthpop amb textures futuristes en un viatge de 7 minuts molt intens i d’emocions fortes. Aquest divendres 11 de març es publica “Synthesis de Novo II”, el seu nou disc a través de Luup Records.

Museless crea paisatges i realitats que ens porten a nous mons. I és que justament aquest nou disc forma part de la primera part d’una banda sonora d’una novel·la que ella mateixa està escrivint, per això estem davant un primer avançament d’un disc conceptual basat en la història d’un llibre escrit per la pròpia artista i que veurà la llum els propers mesos al costat de la segona part de la banda sonora.

Museless portava ara un parell d’anys sense publicar ni fer actuacions, aprofitant l’aturada obligatòria per Covid per crear de nou… Amb actuacions a festivals nacionals com el Primavera Sound, el Sónar, el MiniBeat o el Festival VIDA, i també internacionals com el SXSW americà, l’Eurosonic holandès, el MaMa francès, l’Arezzo Waves italià o el Focus Wales anglès, Museless presumeix d’un recorregut ambiciós amb el poc temps que fa que la seva carrera va arrencar. Amb un primer EP anomenat “Grey Boy” (2016) i un primer llarg de títol “Dichotomic History” (Luup Records, 2017), Museless va aconseguir posicionar-se en una escena exigent. Amb l’etiqueta de musa de l’electrònica atorgada pels mitjans, ara torna amb la publicació d’un nou disc. Ganes!

Temes relacionats:luuprecords museless

Novetats discogràfiques

Aguijón al corazón: ME AND THE BEES publica el seu quart àlbum “Siempre igual”

Published

6 dies ago

27/11/2025

Arni

Arriben brunzint, batent ales 200 vegades per segon, a 250 hercis, Me and the Bees: amigues i residents a Barcelona, s’estan saltant passos de zebra i semàfors vermells per aconseguir-te, amb molta mel (i una mica de mala llet) acumulada i amb l’agulló apuntant cap a l’últim solc de la teva memòria.

Després de vuit anys en silenci, ja són aquí: Ester Margarit, la vocalista dolça que sap mastegar la pena com un xiclet i escopir-la en tornada rodona, la dona amb samarreta de Hüsker Dü i el seu baix bombant línies de batecs; Carlotto Leoz, el tipus que dóna els guitarras amb el serrell, però que sap sonar saltarí i dringant com una monedilla de plata en un rierol (tocava als Scientists oa Aztec Camera?), Eli Molina, la cosina dels Wipers, amb la seva guitarra que la mata vegades enfadats, la primera bateria del món que va fer un concert sencer amb el seu fill a la falda, els braços al seu coll com un koala.

“El grup presenta el disc a Barcelona amb Juan Wauters el proper 10 de desembre”

Mira’ls: semblen personatges de Peanuts que només han sopat cervesa i que ara viuen la seva Hora d’aventures dibuixada per Peter Bagge. Escolta’ls: sonen igual, furiosos i dolços, a quatre veus, una pinyata colorista d’indie-pop-rock-vida, una carpeta amb les nostres coses preferides enganxades. I canten per primera vegada en castellà per entendre’s i perquè els entenguem. És clar i alt.

Els discos en anglès es diuen “records”, com els records en català, o “albums”, com els quaderns de fotos. I “Sempre igual”, el quart LP, és un compendi de la nostàlgia, sí. Però de la bona nostàlgia. No la que fa que tornin les muscleres o el feixisme, sinó la que ens recorda que si vam poder ser feliços una vegada, estem perdent el temps si no intentem ser-ho ara.

Me and the Bees “Siempre igual” ALBUM
Data d’edició: 24 d’octubre 2025
Compra el disc AQUÍ

Hi ha aquí compte de comptes, cartes d’amor, striptease d’enyorances i de pors: por a envellir, que desapareguin les sales, els concerts i tu. Invitacions a plorar i aprendre a recordar per ser feliç (com una perdiu). Inventaris de noms estimats, com als hits més encesos de Comet Gain.

“Sempre igual” és el bar del retrobament, les quatre fases del duel, el festival de l’abraçada i l’autocar d’excursió que ens porta al bocí millor del nostre passat. Encara sort que han tornat. Que mai canviïn. Que segueixin Sempre igual, “encara que passin els anys, amb el puny ben alt”, recordant-nos que si Me and the Bees són aquí, aleshores nosaltres estem vius ara. — Miqui Otero.