Novetats discogràfiques
El trio donostiarra Merina Gris llança una nova versió del seu catàrtic tema “Almar” amb la col·laboració de Sandra de Delaporte

Si el mar parlés, quants dels nostres secrets revelaria? Quantes confidències, propòsits, juraments i desfogaments llançats a crits ens tornaria? Confessor nat encara que parlo en paraules, no hi ha dubte que el mar sap escoltar-nos. Una vegada i una altra tornem al seu costat per explicar-li què canviarem de les nostres vides, per bolcar promeses d’esmena i perquè senti els nostres objectius; encara que tot això només serveixi per autoenganyar-nos, acceptar-nos tal com som i alleujar les nostres preocupacions.
Tot aquest ritual ha quedat plasmat a “Almar”, una de les cançons que formen part de “Zerua Orain”, l’àlbum de debut del trio donostiarra Merina Gris publicat el març del 2022. Un tall que des d’ara compta amb una nova versió en què posa la seva veu Sandra de Delaporte, entrellaçant-la amb la de Sara i atrevint-se amb el basc. El tema ha estat coproduït per la banda amb Ed Is Dead i sonarà la temporada que ve de Valeria, la sèrie de Netflix. D’aquesta manera, Merina Gris tanquen el cicle que ha marcat el seu primer disc, de gran acollida entre el públic i la crítica, seleccionat entre els millors de l’any per a mitjans com Mondo Sonoro, Binaural o DOD Magazine.
“Almar” és una cançó catàrtica, redemptora. Estructurada com una successió d’estrofes sobre un arpegi infinit que llisca en una progressió atmosfèrica, culmina en una explosió que aixeca un mur de so fet a base de baixos 808, crits distorsionats i sintetitzadors. Un clímax que, com aquest inútil però alliberador costum humà de fer balanç de les nostres vides a la vora del mar, ens redimeix de culpes i ens recorda que no hem de ser tan durs amb nosaltres mateixos.
Aquesta nova versió de la cançó arriba amb un videoclip dirigit per ARRIGURI, responsables d’altres vídeos de la banda (‘sAIATZEN nAIZ:)’, ’90’ i ‘Ardi Latxen Herrian’), i protagonitzat per Alberto Rodriguez, també protagonista a ‘Besteek Zer’ (el seu primer tema i videoclip com a banda), amb la idea de tancar el cicle del disc concloent també la seva història. L’actriu Jone Laspiur, guanyadora d’un Goya, també forma part de repartiment del metratge.

Merina Gris és un projecte nascut el 2020 a mans de Sara, Julen i Paskal. El conjunt va debutar l’octubre del mateix any amb el single “Besteek Zer“, obra amb què van irrompre a l’escena basca i va marcar el camí per a les posteriors “Saiatzen Naiz“, “90”, “Ez Geratu Azalean” i “Ardi Latxen Herrian” -juntament amb Cris Lizarraga, vocalista de Belako-, cançons pop vibrants i violentes en què l’avantguarda i el que és nostàlgic emergeixen en himnes generacionals, posicionant la banda entre els artistes a tenir en compte a nivell estatal.
El març del 2022 van estrenar “Zerua Orain”, el seu LP de debut produït per Ed Is Dead: un treball amb què han entrat en diversos rànquings dels millors àlbums de l’any per a la premsa especialitzada, i que els va portar a penjar el sold out en menys de 24 hores per al concert debut; un camí que es va complementar amb més de 35 concerts a nivell estatal i internacional. Destaca la seva presència identitària i visual composta per tres figures emmascarades i anònimes, una aposta de base filosòfica amb l’objectiu de posar el focus al què en lloc del qui. L’art davant de la persona.
Imatge principal Cecilia Alvarez-Hevia Arias

Novetats discogràfiques
MINIBÚS INTERGALÀCTIC, fes de la psicodèlia el refugi de la teva ment

Entre l’edició d’un disc i un altre, molts artistes aprofiten per tocar en directe, per compondre nova música o, senzillament, per viure. Minibús Intergalàctic, a més de tot això, també s’han proposat publicar un nou EP. Música Humana: Thalassa, que així es diu, és l’interstici que separarà Meditacions des dels Miratges Mercúrics, el seu àlbum de debut publicat fa menys d’un any, a l’abril del 2024, de la que serà la seva continuació, un segon disc que arribarà a finals del 2025 o principis del 2026, de nou sota el segell NEU!.
El quintet català, format a principis d’aquesta dècada a la ciutat de Girona, va aprofitar el premi del concurs Salt a la Fama que van guanyar el 2023, que consistia a gravar a l’estudi Soundclub de Salt amb el productor Lluís Costa, per rescatar idees musicals que, per un motiu o un altre, havien quedat excloses del seu acabat de publicar primer llarg. El resultat són quatre talls ben diferents entre si, però que destil·len i delimiten de manera succinta les seves coordenades estilístiques.
“Música Humana: Thalassa(NEU!) és un treball compost per quatre temes que destil·len les coordenades i referències estilístiques de la banda: pop 60s, acid folk i rock 70s sobre vernís psicodèlic“
Vam conèixer i ens vam enamorar de Minibús Intergalàctic per la seva explosiva barreja de rock psicodèlic, acid folk i pop seixanter; i això és, en essència, el que trobem a Música Humana: Thalassa. Partint del fet que el seu terreny de joc és la psicodèlia, toquen diferents pals acostant-se a les seves influències per amarar-se’n. Al jangle pop de The Byrds, a “There She Goes Again“ de la Velvet i al pop clàssic d’harmonies lluminoses a “No tinc temps“, per començar. Una cançó autoversionada que obria el seu primer EP, per cert. O al space rock psicodèlic de Spacemen 3 a “Tots els llocs són lluny (caminant amb Clopixol)“, aquella llarga i creixent cançó concebuda gairebé com un viatge que comença tranquil i acaba sorollós.
El tercer camp d’exploració estilística de Minibús Intergalàctic, el de l’acid folk, queda brillantment representat a Música Humana: Thalassa amb “Senyor artiller“, una peça amb arrels en el folk setanter britànic i en Led Zeppelin, però que es va desenvolupant amb ramificacions que treuen el cap en el protoheavy, en les balades metal o en la influència de bandes com Graveyard. Finalment, “Thalassa“ tanca l’EP oferint-nos un espai segur, oníric i psicodèlic on flotar i balancejar-nos al marge del món; un paisatge sonor que fins i tot podria recordar-nos al post-rock shoegaze de Mogwai.
Aquest últim fragment, totalment instrumental, resulta a més una materialització perfecta de la temàtica que subjau a l’EP: la construcció, gestió i utilització d’aquells espais mentals alternatius que ens allunyen de la realitat, tant per bé com per mal. Pot ser per fugir del buit existencial, per protegir-te d’un món que et sobrepassa, per enfrontar-te als teus propis dimonis o, senzillament, per procrastinar. Al final, parlem d’una forma d’evasió per a la qual, sens dubte, la psicodèlia és el millor combustible. Així doncs, puja a Música Humana: Thalassa i gaudeix dels llocs de la teva ment on et portarà!
Imatge x Jordi Paredes.

Concerts,
Divendres 21 de març > Salt @ La Mirona
Sábado 22 de marzo > Igualada @ La Bastida
Divendres 28 de març > Girona @ Festival Strenes
Dissabte 29 de març > El Prat de Llobregat @ La Capsa
Dissabte 26 d’abril > La Cellera de Ter
Dissabte 10 de maig > Vila-seca @ FiM
Diumenge 11 de maig > Granollers @ Festival MiniBeat
Dissabte 11 de juliol > Barcelona @ Festival Cruïlla
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga