Novetats discogràfiques
Joan Colomo torna amb “Cançó animada”, l’esperat primer avançament del nou “Disc Trist”
Actualment tots som Joan Colomo. El músic català ens representa millor que ningú. En unes circumstàncies com les que vivim, què hi ha més representatiu que intentar ser optimista, no ensortir-te’n i haver-te de conformar amb haver-ho intentat? En Joan volia publicar un disc alegre, però li ha sortit un disc trist; d’aquí que hagi volgut titular amb aquest títol sincer el seu nou treball, que sortirà a la venda el 19 de maig a través del segell BCore. El disc és trist, però, en el fons, llegint-hi entre línies, hi trobem un retrat dolç i alhora amarg del desconcert que tots portem dins. Tan contradictori i empàtic com sona, un disc lúcid i honest, que ens recorda que tenim dret a exigir ser feliços malgrat la tristesa.
En Colomo volia fer un disc alegre, li ha sortit agredolç, però el titula ‘Disc trist’. Surt a la venda el 19 de maig a BCore
“Cançó animada” és, per a Colomo, “un exemple pràctic de la dificultat que tenim per ser optimistes, com a mínim a curt termini”. I confessa: “Jo realment volia escriure una cançó animada però el descoratjament ha fet que acabés narrant l’intent frustrat d’escriure-la. És una espècie de metacançó que guarda un bri d’esperança, perquè, com diu l’última frase, pot ser que el futur sigui millor”. Sobre una base trepidant de baix i percussió, endolcida per línies de teclat i sintetitzadors, Colomo fa una autèntica declaració d’intencions que, més enllà de referir-se al procés creatiu de la cançó pròpiament, ens parla del desig que tots tenim de ser la nostra millor versió. Una voluntat que, encara que ara es torci per les circumstàncies, ens salva una miqueta per mantenir la fortalesa de, com a mínim, intentar-ho.
Cantautor autèntic, brillant i innovador, aquest músic de 40 anys està sobradament consolidat a Catalunya. La seva prolífica carrera es tradueix en dues dècades fent música: una d’elles en què va formar part de bandes de renom com The Unfinished Sympathy, Zeidun o el supergrup La Célula Durmiente, i des de 2009, ja com a artista en solitari. Des de llavors ha llançat sis discos al mercat, sempre des del segell barceloní BCore, amb un resultat refrescant i inspirador. Amb un equilibri natural entre sentit de l’humor i sentit crític, Colomo és un autor eclèctic però sempre reconeixible. I necessari. Per això el seu setè àlbum en solitari arriba just a temps: a la primavera, per marcar el despertar de la música després d’un any nefast.
El videoclip, dirigit per Castells&Garay, s’inspira en la clàssica imatgeria del fenomen OVNI (laboratoris secrets, científics i personatges misteriosos en gavardina) i de sèries com “Expediente X”. La cançó s’impregna d’aquest univers per parlar sobre la incapacitat de mostrar optimisme. Cançó Animada, de Colomo, ens fa reflexionar sobre l’obligació de ser feliços que ens imposa el món. El fet de no ser capaços de ser-ho tant com mostren els nostres amics a Instagram, ens fa sentir estranys… gairebé com si fóssim alienígenes en el nostre propi planeta.
Imatge principal de Rubén Cruz
Novetats discogràfiques
Nou àlbum de JÚLIA COLLADO RIU “Z Nombre Complex”
Júlia Collado Riu va començar la seva carrera artística al 2021 sota el nom d’Iris Deco i amb el seu àlbum debut Golden, captivant el públic amb una fusió única de Soul i R&B, gràcies a la col•laboració de Ferran Palau, Jordi Matas i b1n0.
Aquest treball va destacar el seu talent versàtil i la va consolidar com una veu prometedora dins del panorama musical. A més de les seves creacions pròpies, ha col•laborat amb artistes com Clara Peya, i va compartir escenari amb figures de renom com Arlo Parks a Madrid i Barcelona. A nivell internacional, la seva música també va ressonar al People & Culture Festival de Berlín.
A principis de 2024, amb el llançament del seu EP i curtmetratge Mai s’ha trencat del tot, Júlia va donar el pas decisiu per acomiadar-se d’Iris Deco i adoptar el seu nom real, Júlia Collado Riu, fruit d’una gran revelació en la seva trajectòria per connectar amb la seva essència més pura. Aquest curt va simbolitzar una transició cap a la seva actual etapa artística, on la cerca d’autenticitat en la seva identitat va ser clau.
El seu nou àlbum, previst per al novembre de 2024, és una obra de pop experimental que neix a partir d’un desafiament personal de l’artista per sortir de la seva zona de confort. Amb un viatge entre la foscor i la llum, Júlia plasma aquestes sensacions en cada cançó. A més, per primer cop, ha decidit utilitzar el català, la seva llengua materna, en la recerca d’una expressió genuïna i fidel. Aquest àlbum marca un abans i un després en el seu camí musical, despullant-la emocionalment i permetent que es reconegui de manera més honesta que mai.
-
Festival5 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga