Connect with us

Novetats discogràfiques

Vibora Umbra debuta amb l’EP “You Can Run But You Can’t Hide” editat en K7 per Aiguamoll Records

Publicat fa

el

Vibora Umbra és el projecte de Martí Juan, un productor del Maresme apassionat dels sintetitzadors analògics, les pel·lícules de terror i els videojocs retro. Ara debuta amb “You Can Run But You Can’t Hide” (Aiguamoll Records / Hiddentrack Records 2019) en una edició en casset que transpira 80’s pels quatre costats.

El synth pop de Vibora Umbra funciona com a banda sonora Slasher, amb un component narratiu molt marcat que et transporta a un món de 8 bits, pixelat, opressiu, fosc i aterridor, amb referències com John Carpenter, Jóhan Jóhannsson, Jeremy Schmidt, a l’apartat musical o els directors Dario Argento i Panos Cosmatos al cinematogràfic. Els 4 temes que componen l’EP tenen estructures marcades, amb introduccions ambientals, carregades de pads als quals es van afegint arpegis i teclats per desembocar a beats més rítimics i ballables. Martí aconsegueix que la tensió es torni acció als més o menys 5 minuts que dura cada tall. Misteri, ombres, sang, videojocs, i ritme, molt de ritme, és el que podem trobar en aquest “You Can Run But You Can’t Hide”.

Darrer videoclip de l’EP “You can run but you can’t hide” de Vibora † Umbra
Sarah és la cançó que dóna nom al tercer tall de l’EP “You can run but you can’t hide” de Vibora Umbra, publicat per Aiguamoll Records a l’abril del 2019. Gairebé dos anys després es tanca el cicle amb el lliurament de l’últim videoclip del primer treball.

És un tribut al cinema italià denominat Giallo que va sorgir a principis dels anys 70. Aquest subgènere del cinema de terror és una gran influència en el so i l’imaginari de l’artista.

Cuir, metall i psicotròpics es barregen en aquesta història sobre alteracions de la consciència, possessió espiritual i destins entrellaçats.

Novetats discogràfiques

“Tot és molt difícil”, avançament del nou disc d’en Joan Colomo

Published

on

By

Tot és molt difícil’ podria ser la típica cançoneta que vas cantant dins el teu cap cada cop que t’adones que no controles la majoria d’elements que configuren el teu dia a dia. Arribar a final de mes o entendre la pàgina web de la Renfe poden convertir-se en tasques d’una dificultat titànica. La revolució tecnològica suposadament ens havia de facilitar les coses, però la vida moderna és una gimcana que et posa a prova constantment. Amb un punt d’exageració i amb un embolcall acústic aquesta és la cançó que obrirà TECNO REALISTA, el nou disc del cantautor de Sant Celoni.

També sobre el pre-order de l’edició limitada de TECNO REALISTA, una preciosa edició en vinil i carpeta semi-envernissada. En aquesta ocasió, la discogràfica Montgri intentarà no enviar els discs per missatgeria o correu postal. Aviat donaran detalls de com recollir les còpies.

Joan Colomo és, sens dubte, un dels músics més prolífers, talentosos i carismàtics de la música catalana de l’última dècada. Segurament, també, és un dels escriptors de cançons més àcids i punyents que tenim a casa nostra. Un Ray Davies escorredís i de mirada capcota que, de mica en mica, sense fer gaire soroll i com qui no vol la cosa, ha anat acumulant un cançoner popular propi replè d’himnes atemporals que ens expliquen el dia a dia de la nostra crua i melancòlica realitat.

El podrem veure en directe el pròxim 5 de maig al Festival MiniBeat de Granollers.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.