Connect with us

Veus del punk

“Estem, que no és poc”

Publicat fa

el

COLUMNA D’EN JAUME ESTEVE

La frase que, possiblement, més he repetit quan em preguntaven, què tal estàs? aquest passat any ha estat “Estem, que no és poc”. Ha estat un any molt dur, que comencem “confinats” a casa i en què hi ha hagut molts comiats, alguns a nivell físic i altres a nivell emocional. Algunes molt doloroses i d’altres, encara que també amb molt de dolor, han buidat la motxilla que ja pesava massa i acabaria passant factura. El millor de tot ha estat no malgastar ni un minut més a justificar l’injustificable ni entrar al drap davant de situacions d’allò més bizarro i de mal gust.

I a nivell personal és una cosa que em fa sentir feliç, malgrat el disbarat d’assumpte. Per davant queda un altre any de nous reptes, alguns no elegits i que donen molt vertigen, però que com que la pròpia mort són inevitables i caldrà menjar-se’ls amb patates. “Tinc el defecte de somriure només per no estar mort” diu una cançó, i quant em representa, tant com “estem, que no és poc”.

Professionalment ha estat una carrera de fons, on hi ha hagut de tot i molt, on he après moltíssim, i fins i tot dir que no. Feliç pel balanç i amb ganes de continuar creixent aquest 2023, a tots els fronts oberts. Cada dia tinc més clar com m’agrada la meva feina, per fotut que sigui de vegades, i com n’estic d’orgullós d’haver estat una de les coses per les quals més interès i constància he mostrat des que tinc ús de raó.

D’altra banda, seguiré el viatge amb mi mateix, introspectiu, escoltant-me i observant les meves persones favorites, alimentant-me de música, d’història, de textos, de rialles (encara que només sigui per no estar mort) i d’aquelles abraçades que arriben sense demanar-les. Els propòsits d’aquest any me’ls guardo per a mi, ja veurem què passa.

El món seguirà sent un femer amb les seves guerres, gana, explotació infantil, misèria, masclisme, i on la mentida és el nou ordre mundial. Res de nou. Per això és tan important allò de “estem, que no és poc”.
Creguin-me, les guerres són la més gran aberració de l’ésser humà.
Creguin-me, el masclisme ha matat durant segles i segueix matant.
Cregueu-me, busqueu i gaudiu d’aquests petits moments de felicitat.

Bon any!


JAUME ESTEVE
Co-Fundador i Director a Comunica N’Roll, bateria a KBKS (Manolo Kabezabolo)

Veus del punk

Bon viatge Raül aka Cloroxboy!

Published

on

By

Pels qui éreu amistat amb en Raül aka Cloroxboy, sabeu que li apassionava la música, sobretot la música alternativa, independent, underground.

Bé, jo fa dies que volia fer un post amb tota la correlació de programes que en Raül havia vingut convidat al El Frenopàtic RadioShow. Que no en són pocs, però la feina, la mainada i el temps se m’en va volant que dóna gust. Així que aquest post l’escric per recordar la nostra passió per un grup que vam descobrir cadascú pel seu propi peu, en Raül possiblement abans que jo, com no, jeje!! Estic parlant dels nordamericans de Chicago PEGBOY. Una formació amb components molt mítics, i que encara que donàvem per perduda la possibilitat de tornar-los a veure, resulta que fa uns anyets que van fer alguna tornada i l’any passat el senyor Maurici, els va poder veure al Rebellion Punk Music Festival de Blackpool, UK. No sabeu pas les ganes que en Raül i servidor teníem de veure’ls, potser tingui la sort del veure’ls, però no podré gaudir-ho amb algú que li flipaven. Quina llàstima.

Bé, les dues samarretes que veieu, tenen una història molt xula i molt “do it yourself”, tant com en Raül, es dedicava a fer-ne per molta gent a qui admirava i apreciava. Una bon dia, va venir al pis del meus avis a SAlt disposat a fer samarretes fetes per un/a mateix/a i aquell dia, va ser genial, vam acabar fent-ne 3, una de les quals veieu. Recordo com li deia, “Raül, vols dir que amb 2 capes el groc agafarà bé sobre el negre??” i no content amb dues capes, n’hi vam fotre 2 més, 4 en total, podeu veure la diferència amb la meva i la seva, però contents com nens petits amb una piruleta, ja teníem les nostres samarretes de Pegboy fetes per nosaltres mateixos amb una plantilla. Aquell dia se m’ha quedat gravat per sempre més.

Aquesta foto, és del sisè Actitud FEST de Vidreres. Ara no recordo si la foto ens la va fer l’Anna o en Gerard, però com podeu veure, estàvem a ful de felicitat per una nova edició d’aquest petit i genial festival.

Com que m’agradaria que puguéssiu tornar a aquest post sovint, a sota els comentaris, us aniré linkant els programes que havia vingut a fer-me a n’el El Frenopàtic RadioShow de Ràdio Celrà. Així, serà una manera que els i les que vulgueu tornar-li a escoltar la veu, ho pugueu fer. En són una bona pila, alguns en solitari, d’altres els vam fer conjuntament. Però sempre amb aquella il·lusió de venir a la Ràdio a donar cultura musical i ha passar-s’ho d’àllò més bé. Així doncs us deixo amb el 1r especial que va venir a fer, com us dic, aniré posant el flyer i l’enllaç perquè pugueu escoltar-lo, ja que ara mateix es feina buscar-los tots de cop!! Salut i per molts anys puguem anar recordant aquesta gran persona que ens ha emplenat les nostres vides d’una manera o altre!! Bon viatge company!!

per Jordi Comas (en Crusty)

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.