Connect with us

Bandes

Le Nais, la nova incorporació de Luup Records, presenta Burning

Publicat fa

el

Us presentem a Le Nais, la nova incorporació a la família Luup. D’ella els va guanyar l’autenticitat, la seva màgia, la seva veu que esgarrapa des de dins i el seu món musical: nostàlgic i fosc, que es contraposa amb la seva persona: alegre, lluminosa i plena de força. Un ying-yang guanyador que fa que l’estiguin presentant actualment.

I ho fan amb el primer single que editen d’ella i que serveix de tast del seu EP debut que ja està acabat i que sortirà el mes de febrer de 2020. “Burning” és un tema sincer, que surt de dins i que comença melós i dolç però que va in-crescendo en ritme i força per acabar despullat, permetent-nos entrar a l’embrió de la cançó, amb el so de la maqueta original en que va ser creada. El videoclip, dirigit per Cristina Tomás, ja es pot veure a VEVO.

“Burning” explica les sensacions i el procés emocional d’una ruptura. Aquell moment en que hi ha alguna cosa que canvia, precedit pel caos del moment en que un se n’adona que no hi ha marxa enrere.

Bandes

CRIM anuncia la seva separació indefinida després de 17 anys de trajectòria

Published

on

By

La banda de punk de Tarragona posa punt ia part a una història que l’ha fet recórrer 22 països, creuar dues vegades l’Atlàntic i compartir escenari amb alguns dels seus grans referents.

CRIM, una de les bandes més destacades del punk sorgit a Tarragona durant la darrera dècada i mitja, anuncia la seva separació indefinida després de 17 anys de trajectòria. El grup ha comunicat que aturarà la seva activitat com a banda després d’una última etapa que s’estendrà durant el que queda del 2026 i tot el 2027, amb una sèrie de concerts especials que els portarà novament a sales, festivals i escenaris de diferents formats, tant a casa com fora de les nostres fronteres.

El que va començar el 2010, quan quatre companys de pis de vint-i-pocs anys van decidir començar a fer música junts dimecres a la tarda, va acabar convertint-se en una aventura que difícilment podien imaginar en aquells primers assajos. CRIM ha construït des de Tarragona una trajectòria basada en l’autogestió, la independència i una manera pròpia d’entendre la música, creixent des d’aquells primers concerts davant d’una desena de persones fins a convertir-se en una banda amb seguidors a banda i banda de l’Atlàntic.

Durant aquests 17 anys, el grup ha recorregut 22 països, creuat dues vegades l’Atlàntic i girat amb algunes de les bandes que van marcar la seva adolescència, a més de compartir cançons i escenaris amb molts dels artistes que un dia en van ser els referents.

La seva història també és la duna banda que va decidir fer les coses a la seva manera. Des dels seus començaments com una petita microcooperativa instal·lada en una antiga granja, on ells mateixos enregistraven la seva música, fabricaven samarretes i gestionaven els seus propis concerts, fins a la posterior col·laboració amb HFMN, que els va permetre continuar creixent sense renunciar a aquesta filosofia independent que sempre ha definit CRIM.

En el comunicat de comiat, el grup reivindica especialment el paper que han tingut durant tots aquests anys les ràdios i els segells independents, que consideren fonamentals perquè la seva música pogués trobar el seu espai al marge dels grans circuits de la indústria.

La decisió arriba després de més d’una dècada i mitja d’activitat ininterrompuda. Els mateixos membres de CRIM reconeixen que les exigències d’una indústria cada cop més gran han acabat fent difícil mantenir l’equilibri amb què han desenvolupat la seva carrera durant tots aquests anys.
Però aquesta no serà una desaparició immediata.

CRIM vol tancar aquesta etapa al capdamunt, i per això prepara una última successió de concerts durant 2026 i 2027, començant per la seva propera gira per Llatinoamèrica. Hi haurà concerts especials en sales petites, actuacions en espais de major format, festivals i esdeveniments de tota mena, que s’aniran anunciant progressivament a mesura que quedin confirmats.

Perquè si algú els hagués dit aquell primer dia que, anys després, CRIM hauria creuat dues vegades l’Atlàntic, recorregut 22 països, girat amb alguns dels seus herois d’adolescència i aconseguit que alguns acabessin cantant les seves cançons, probablement la resposta hauria estat la mateixa que ells recorden ara: no s’ho haurien cregut.

Després de 17 anys, CRIM decideix aturar-se. Indefinidament.
Però no sense abans acomiadar-se de tots aquells que han format part del camí: els qui han omplert una sala, comprat un disc o una samarreta, organitzat un concert, ofert un lloc on dormir, tatuat algun motiu relacionat amb la banda o simplement els han dit que una de les seves cançons els va canviar la vida.

La darrera pàgina encara no està escrita.
Com ells mateixos diuen: algun dia, no sabem quan, tornarem

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.