“Disc Trist” és el setè àlbum en solitari del músic català Joan Colomo, la carrera del qual abasta ja dues dècades. Després de diversos anys integrant bandes de renom com The Unfinished Sympathy, Zeidun o el supergrup La Celula Durmiente, des de 2009 publica un material en solitari que resulta sempre tan sorprenent com reconeixible. El seu estil fresc, eclèctic i juganer és una de les peces clau del puzle que dóna forma al panorama de la música independent made in Catalunya.

Insistim: Joan Colomo és un crac. No content amb haver injectat una revitalitzant dosi de frescor a The Unfinished Sympathy, ni amb capitanejar Celula Durmiente, el grup més lliurepensant i lliuretocant de l’estat, a més de seguir assajant amb els clàssics i influents Zeidun, Colomo s’ha tret de la màniga un disc que representa una de les sorpreses més interessants i refrescants de la temporada. Amb la seva coneguda bicefàlia cultural, entre les seves arrels navarreses i el seu arrelament als turons del Montnegre, Colomo fa unes revolucionàries voltes de rosca a la cançó castellana ia la cançó catalana; amb una lírica inèdita en ell fins ara, se’ns descobreix com un mestre de la cançó de protesta, amb el nihilisme polític com a capçalera i l’amor per les relacions humanes com a alternativa a la mundana brutícia, Colomo confronta una agressivitat brutal de continguts amb una commovedora candidesa formal. L’eclecticisme musical que sempre l’ha caracteritzat també és aquí present, encara que allunyat dels cànons del rock per aprofundir en instruments acústics, arranjaments orquestrals, de vegades circense-cabareters i sempre combinats amb un bon gust i una musicalitat pròpies d’un mestre de les melodies, les harmonies i els arranjaments.

Divendres 17 desembre – 66 Butaques, La Cate, Figueres (Girona)  
Dimarts 28 desembre – La Bohemia (solo show), Castelló 
Dimecres 29 de desembre – Casa del Mar, València