Novetats discogràfiques

Ricky Gil & Biscuit presenten l’àlbum “Artefactes sonors de l’underground català”

Publicat fa

2 anys concretament

02/10/2023

Per

Arni

Després de publicar el seu primer àlbum en solitari, Infinites rutes invisibles, acompanyat de la banda Biscuit i d’una llarga carrera amb projectes tan emblemàtics com Brighton 64, Matamala o Top Models, RICKY GIL & BISCUIT presenten l’àlbum “Artefactes sonors de l’underground català”, una veritable joia per als amants dels sons més amagats de les dècades dels 60 i els 70. Un homenatge necessari a artistes com Sisa, Ia & Batiste, Gato Pérez, Pau Riba, Melodrama i Guillermina Motta, entre d’altres. El disc ha comptat amb les col·laboracions especials de Joana Serrat, Namina, Jordi Batiste, Manel Joseph i els germans Olivé de Melodrama.

RICKY GIL & BISCUIT
Ricky Gil, guitarrista, cantant i compositor barceloní, és conegut com a membre fundador de grups tan emblemàtics com Brighton 64, Matamala oTop Models. Com a escriptor, acaba de publicar el llibre sobre música en directe Qui toca aquesta nit? (Rosa dels Vents, 2023).

Biscuit són un grup de Vilanova amb una àmplia trajectòria, una discografia excel·lent i una solvència contrastada. Xavi i Armand Cardona a les guitarres, Àngel Zambudio al baix, Fermí Roca a la bateria i David Charro als teclats formen un dels grups de rock més sòlids i imprescindibles de Catalunya.

Ricky Gil & Biscuit van iniciar la seva col·laboració amb el disc Infinites rutes invisibles (Chesapik, 2021), que va ser rebut amb excel·lents crítiques. Ara tornen amb un projecte molt especial, un nou disc on recuperen una dotzena de perles poc conegudes de la música catalana dels anys 60 i 70, d’artistes com Sisa, Ia & Batiste, Gato Pérez, Pau Riba, Toti Soler, Melodrama i Guillermina Motta, entre d’altres.

“Artefactes sonors de l’underground català” és el nou disc de Ricky Gil & Biscuit, i ha comptat amb la col·laboració estelar de Joana Serrat, Namina, Jordi Batiste, Manel Joseph i els germans Olivé de Melodrama.

RICKY GIL & BISCUIT – ARTEFACTES SONORS DE L’UNDERGROUND CATALÀ (1964-1979)

Aquest disc és un regal, una veritable joia per als amants dels sons més amagats de les dècades dels 60 i els 70. A la Catalunya de finals del franquisme, en plena revolució generacional, una sèrie d’artistes il·luminats van experimentar de manera magistral amb gèneres com el folk-rock, el rhythm&blues, el garatge, la psicodèlia o la rumba.

Eren artistes com Pau Riba, Sisa, Ia & Batiste, Toti Soler, Gato Pérez, Guillermina Motta i molts altres, que van crear obres mestres com Dioptria, Galeta Galàctica, Chichonera’s Cat o Miniatura.

Ara, Ricky Gil & Biscuit, una de les combinacions més explosives dels darrers temps, han investigat en el repertori d’aquests pioners, han dessoterrat una dotzena de cançons i han gravat un àlbum sense concessions, poderós, intens i respectuós amb les fonts, que inclou la col·laboració d’alguns dels artistes originals supervivents.

Temes relacionats:biscuit chesapik rickygil

Novetats discogràfiques

GU VO publiquen nou àlbum amb el Repetidor

Published

10 hores ago

02/02/2026

Arni

Amb un àlbum homònim publicat el 2022 i nombrosos concerts a l’esquena, en poc temps Gu Vo s’han convertit en una d’aquelles bandes la contundència de les quals ressona per l’escena gràcies al boca a boca. Ara, el trio de Sevilla format per Alejandro Ruíz (2020), Eduardo Escobar (Blacanova, Tannhäuser, Trisfe) i Raúl Burrueco (Combray, Tannhäuser) torna amb aquest segon treball d’estudi sota el braç, que es titula senzillament «II».

Enregistrat en directe amb Nacho García a Desmodus Sound, la foscor del motorik i el kraut de collita pròpia que ja esbossaven en el seu primer disc, evoluciona aquí gràcies a una tasca compositiva més intuïtiva, que parteix de curtes i insignes repeticions rítmiques, així com de patrons de sintetitzador amb els quals temps, preservar l’essència de la idea original. Tot, gràcies a un exercici de minimalisme, de dinàmica i d’aposta pel monolític que els fa millors: únics. Després ciència ficció, terror i alguna referència al món dels videojocs nodreixen unes línies vocals summament sintètiques, que esquitxen el llenç tímbric i conceptual d’aquestes cançons on l’atmosfera dels arranjaments i dels efectes està sempre al servei del múscul.

Inspirada en el film de William Friedkinse, l’aparent senzillesa de «Sorcerer» ens endinsa amb intriga al disc, fins que «Drill» ens dóna la benvinguda amb contundència. Tot seguit, la melodia de «Yukio» completa el primer tema amb veu i ens recorre el millor dels pessigollejos: Hipnosi, gràcies a les freqüències d’un acord pedal bellament granulat que recorre la segona meitat de la peça. Acabem la cara A gaudint d’alguns dels moments més envoltants i amb els plànols instrumentals més exagerats de l’àlbum, a la meravellosa «Martian Dust Devil». Cançó composta a partir d’un ritme que recorda llunyanament el dub i la dinàmica del qual és directament magistral. La cara B comença amb el patró frenèticament arpegiat de «601», abans d’encarar el tràngol que ens conduirà a dos dels temes més lluminosos del disc, «Penguin Land» i «Frog Rug». Cançons per a la inflexió que, ara sí, ens han preparat per a la llibertat i el desenllaç fosc d’«Ebb Tide».

Continuar llegint