Art Visual
Ana Zelich, premi Laus d’Honor 2019
En la 49ª edició dels prestigiosos Premis ADG Laus de Disseny Gràfic i Comunicació Visual, la junta de l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics del FAD (ADG-FAD) ha decidit distingir la dissenyadora gràfica i directora creativa Ana Zelich amb el Laus d’Honor 2019, menció que es concedeix anualment a aquells professionals del sector del disseny i la comunicació que han tingut una trajectòria encomiable i de mestratge per a tota la professió.
Pionera del branding televisiu al nostre país, el treball d’Ana Zelich es desenvolupa en paral·lel a l’evolució de l’animació i la gràfica aplicada a la imatge en moviment, des de l’etapa inicial de la televisió analògica fins a la digital.
Zelich va ser pionera en la creació de projectes gràfics amb l’aparició i ús dels primers ordinadors en l’entorn del disseny, concretament com a realitzadora i directora d’art d’Animàtica (primera empresa fundada al nostre país especialitzada en animació 3D), que va ser responsable d’innovadores capçaleres durant la dècada dels 80 fetes per a TV3, com per exemple la d’Arsenal, amb disseny gràfic de Peret i realització d’Aixalà.
Posteriorment, al 1989, juntament amb dos dissenyadors gràfics de TV3 (Luís Rueda i Neus Grabulosa), va fundar el seu propi estudi: Zoptic.
Els objectius de Zoptic eren donar valor a les idees i decidir, després, quina tècnica era la millor per expressar-les, anar més enllà del 3D. Va posar el seu segell creatiu a televisions com ETB, Canal 9 o Canal Sur. També ho va fer a Canal +, per a qui va fer totes les primeres peces des de l’emissió en proves. L’any 1994 la van contractar com a directora d’art del canal.
Més endavant, ja al 2001, Zelich va fundar i dirigir Zeligstudio, un dels estudis creatius amb més reconeixements, que ha dissenyat i dirigit nombrosos projectes de branding per canals de televisió nacionals, internacionals, informatius i programes de diferents formats.
A partir del 2013 centra el seu treball en l’àmbit expositiu a Mediapro Exhibitions, on combina la direcció d’art en projectes museístics arreu del món amb la direcció de la imatge corporativa per a empreses del grup Mediapro i canals de televisió.
El lliurament del premi tindrà lloc el proper dijous 20 de juny durant la Nit ADG Laus’19, la cita anual de la comunitat creativa a Barcelona, on es donen a conèixer els Premis ADG Laus als millors projectes del sector en cinc categories diferents: Disseny Gràfic, Digital, Publicitat, Audiovisual i Estudiants. Enguany, la Nit ADG Laus formarà part de la programació de la Barcelona Design Week, co-organitzada pel FAD (Foment de les Arts i del Disseny) i BCD (Barcelona Centre de Disseny), i impulsada per l’Ajuntament de Barcelona.
Paper destacat d’Ana
Zelich a l’Exposició «El millor disseny de l’any» i al Magabook ADG Laus 2019
El 17 de maig es va inaugurar «El millor disseny de l’any», l’exposició que
recull tots els premiats d’enguany en les diferents disciplines de les
associacions que conformen el FAD (moda, arquitectura i urbanisme, arts plàstiques
i disseny gràfic i comunicació visual). L’exposició, organitzada en
col·laboració amb el Museu del Disseny de Barcelona, compta amb una secció
dedicada a les cinc etapes creatives d’Ana Zelich: Animàtica, Zoptic, Canal+,
Zeligstudio i Mediapro Exhibitions. Un viatge audiovisual per la història de la
imatge en moviment i el branding televisiu des dels anys 80 fins als nostres
dies a través de l’obra d’aquest referent creatiu, Laus d’Honor 2019.
Alhora, la nova edició del Magabook ADG Laus, l’anuari dels premis, retrà un petit homenatge a la dissenyadora amb la recopilació de reflexions d’amics, col·laboradors i els seus admiradors més fervents, a través de xerrades amb artistes, creatius audiovisuals, gestors culturals, productors, dissenyadors, músics i periodistes. Ha comptat amb la participació de Luís Rueda, Jaume Roures, Coaner Codina, Ignasi Gozalo i Martin Lambie-Nairn, entre d’altres. A més, s’hi podrà llegir l’entrevista que li han realitzat directament, on reflexiona sobre la seva trajectòria en el panorama de la televisió espanyola, diversos projectes i la seva visió de l’actualitat de la disciplina. L’entrevista íntegra s’inclourà en aquesta publicació de l’ADG-FAD, que es posarà a la venda a partir del 20 de juny.
Art Visual
ÚLTIM CAVALL comparteixen el mini-documental amb cançons gravades en directe amb que celebren els seus 10 anys de trajectòria: Últim Cavall, 10 anys d’un refugi
Quan Últim Cavall van publicar Records de Kyoto, el seu àlbum de debut, el 2017, ja feia un parell d’anys que existien. Aquell treball editat per Discos de Kirlian contenia cançons de pop emocionants que basculaven amb elegància entre el noise, el shoegaze i el dreampop. Potser en aquell moment ho ignoressin, però amb elles començaven a construir un espai que els serviria de refugi durant la dècada següent. Des de la base d’operacions a Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf, la banda va aconseguir enderrocar fronteres amb aquell primer disc guanyant el Premi Altaveu a la millor lletra i sent a més reeditat pel segell nord-americà Emma’s House Records.
Des de llavors Últim Cavall han publicat dos magnífics àlbums més amb Discos de Kirlian, Alaska el 2019 i Una altra primera vegada el 2024, dues referències més que fan de la seva sòlida discografia un poderós viatge entre la malenconia i la llum, i que no van passar desapercebudes per la crítica, que en diverses ocasions les van considerar entre els seus àlbums.
Editat també com a EP de cinc cançons (hi ha un bonus track!) i filmat a La Fàbrica Lliure de Barcelona amb David Casamitjana, Últim Cavall, 10 anys d’un refugi es va projectar en primícia l’octubre passat al Cinema Maldà en el marc de la 30a edició del Minifestival a Barcelona
Ara el 2025, aprofitant el seu 10è aniversari, la banda s’ha proposat el repte artístic de crear un disc tocat en directe, per a això han reimaginat i retocat algunes de les seves peces més estimades especialment per a l’ocasió. El resultat és “Últim Cavall, 10 anys d’un refugi”, un EP de cinc peces el títol del qual capta a la perfecció l’essència de la seva música, entenent-la no només com un espai de confort on les seves cançons poden respirar i créixer, sinó també de llibertat tant per a ells com per als seus oients.
Però no conformes amb això, la formació catalana ha aprofitat l’enregistrament de l’EP a La Fàbrica Lliure de Barcelona, amb la inestimable ajuda de David Casamitjana, per filmar una peça audiovisual en forma de minidocumental, dirigida per Ferran Vilanova d’Augura, que immortalitza l’esperit d’Últim Cavall. Perquè la música per a ells és un viatge i un refugi. És el que passa “quan la militància a la teva banda es converteix en un espai de confort i llibertat necessari per viure”.
L’EP es va publicar el passat mes d’octubre a totes les plataformes a través de Discos de Kirlian, encara que un dia abans, a manera de primícia, es va produir l’estrena de la peça audiovisual Últim Cavall, 10 anys d’un refugi com a obertura de la projecció del documental Nick Garrie, Lost and Found, tots dos previs a l’actuació del llegendà de la 30a edició del Minifestival a Barcelona. Avui ho comparteixen amb tothom obert a través de YouTube, perquè el seu espai de confort també pot ser el nostre.
Imatge principal x Cristina Casas.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
