Art Visual
L’ADG-FAD celebra els seus 60 anys amb una exposició de cartells al Disseny Hub Barcelona

Hi participen més de 80 professionals del disseny gràfic, entre els quals Mariscal, Claret Serrahima, Hey, Ingrid Picanyol, Morillas, Vasava, Marc Català, Ainhoa Nagore, Toni Miserchs i Josep Maria Mir.
El 4 de desembre de 1961 un grup “d’il·lustradors comercials” va signar l’acta fundacional de Grafistes FAD. 60 anys després, l’ADG-FAD (nom avui de l’associació) ho vol celebrar fent un homenatge als seus fundadors amb una exposició de cartells creats per socis i sòcies actuals.
Més d’una vuitantena de dissenyadores i dissenyadors han volgut formar part d’aquesta mostra creant un cartell commemoratiu del 60è aniversari de la seva associació. L’exposició es podrà veure gratuïtament al vestíbul principal del Disseny Hub Barcelona del 3 de desembre de 2021 al 9 de gener de 2022.
Els cartells
Entre els professionals del disseny gràfic i estudis participants trobem Albert Isern, Albert Martínez López- Amor, Albert Romagosa, APCA Taller, Art of Many, Atipus, Bildi, Buenaventura, Carles Murillo, Carmen Navarro, Claret Serrahima, Codea Studio, Comuniza, Crowd Digital, Cuchillo, Daniel Ayuso, Dani Rubio Arauna, Daniel Benito Cortázar, David Torrents, Diego Mir, Eduardo del Fraile, Enric Aguilera, Enric Huguet, Enric Jardí, Esiete, Eva Vesikansa (Velkro), Extra Estudio, F33, Firma, Grande, Hey, Ingrid Picanyol, Josep Maria Mir (Summa), Julen García (Interprofit), La Page Original, Lacasta Design, Laura Armet, Laura Munné, Lluís Ayguadé (Wò), Lo Siento, Luca Capuccio, Lupagrafics, Maba, Marc Català, Maria de Gibert, Mariscal, Màrius Zorrilla + Biel Capllonch, Marta Parra, Medina Vilalta & Partners, Meritxell Casamira, Montenegro Creative Studio, Morillas, Moruba, Nomon Design, Oliver Montiel (Bold), Olmo García (Bold), Palouzié Studio, Pere Duran, pfp disseny, Pilar Gorriz, Pino Design, Pixtin, Rafa Roses, Rebeka Arce, Requena Office, Ricardo Feriche, Roberto Núñez, Ruiz Comapny, RUN, Studio Ainhoa Nagore, Studio Carreras, Sublima, Talking, Teiga, Toni Miserachs, Vasava, Victor Navarro, Xavier Boronat i Yamasoto.
D’il·lustradors comercials a dissenyadors gràfics
Aquest podria ser un resum de la definició d’aquesta professió des de mitjans del segle XX fins a l’actualitat. La història de l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics del FAD (ADG-FAD) no només corre en paral·lel a la història d’aquesta disciplina al nostre país, sinó que hi intervé i, en ocasions, la protagonitza.
El 4 de desembre de 1961 un grup dels fins llavors anomenats il·lustradors comercials funda Grafistes FAD (avui ADG-FAD) en el paraigües del Foment de les Arts Decoratives (avui Foment de les Arts i del Disseny). El seu objectiu era donar suport i divulgar “tot el que faci referència al foment i estudi del grafisme”, segons l’acta fundacional.
Aquells pioners van ser Josep Pla-Narbona, Enric Huguet, Armand Domènech, Ernest Moradell, Eudald Serrasolsas Humà, Ángel Grañena, Sebastián Rey Padilla, Tomás Vellvé, Josep Baqués, Francisco Graus i Joan Pedragosa.
Enric Huguet, un d’aquests membres fundadors, explica en una entrevista com es definien llavors: “En aquell moment, tots érem molt joves, teníem un problema de terminologia perquè ens deien dibuixants publicitaris o artistes comercials. Estàs treballant en una agència de publicitat, estàs fent d’il·lustrador o dibuixant d’una idea, d’unes paraules, d’un comunicat, i t’adones que no hi poses dibuix o estètica, sinó que tu amb la imatge també comuniques. I això ens va passar a tot aquell grup que us dic que ens unim amb la mateixa idea. Vam fundar aquesta agrupació i per això li vam posar Grafistes”.
Poc després, el 1964, l’ADG-FAD organitza la primera edició dels Premis Laus, uns guardons que avui continuen a ple rendiment i que han estat un referent constant de la professió al llarg d’aquests 60 anys. La celebració de la Nit Laus, la cerimònia de lliurament d’aquests premis, ha estat durant mig segle la gran cita del disseny gràfic i la comunicació al nostre país, el punt de trobada de clients i dissenyadors per celebrar l’excel·lència.
Ja als anys setanta, sota la presidència de l’Albert Isern, l’associació fa el pas definitiu cap a la terminologia moderna de la disciplina: Dissenyadors gràfics. Així, també el nostre país entra en l’era moderna de la comunicació visual, hereva de les grans avantguardes europees de principis de segle i filla rebel de la gran indústria de la publicitat anglosaxona. Neix llavors la consciència de ser dissenyadors gràfics, a Barcelona, on l’embranzida arribarà fins avui, una de les ciutats amb més escoles de disseny del món, titulació que fins fa ben poc ni tan sols existia.
Després de moltes activitats, alguns canvis de seu i el pas de més de 5.000 professionals, l’ADG-FAD segueix avui sent fidel al compromís dels seus impulsors amb la cultura del disseny.

Foment de les Arts i el Disseny
Per la seva banda, el FAD, la casa mare, també va fer al pas cap a l’actualització del seu nom. L’any 2006 va canviar la seva denominació de Foment de les Arts Decoratives per incorporar la paraula Disseny. Feia més de quatre dècades que les disciplines que representaven les associacions que formen part de l’entitat, com els professionals del disseny gràfic, l’industrial, l’artesania, la moda, arquitectes o interioristes, no se sentien representats en el que a principis del segle XX eren les Arts Decoratives. En una votació en assemblea general, es va decidir per un 64% de vots a favor i un 36% en contra que el nom del FAD passava a ser Foment de les Arts i del Disseny.
Fitxa tècnica de l’exposició
Qui participa
Socis i sòcies professionals de l’ADG‐FAD Com: Cartell de 70x100cm
Impressió: Gliclée amb paper de 308g
Dates Exposició Inauguració
3.12.21 Expo: 3.12.21 – 09.01.22
Horari
Dilluns de 16 a 21 h
De dimarts a diumenge de 9 a 21 h

Art Visual
Los Manises publica el videoclip de “A todo voler”, cançó del seu nou disc “Todas Son Correctas”

Ja fa dos mesos de la publicació de “Todas Son Correctas”, el nou disc de Los Manises. Des d’aleshores els d’Elx han anat presentant-lo en una gira de sales i festivals que el 27 de maig que ve els portarà a la sala Trashcan de Madrid en el marc del festival Sound Isidro.
Víctor i Rubén (aka Lamanisè) són, a més d’uns grandíssims col·legues, una gran font d’inspiració per als Duiiiiiiilo. El guió del vídeo es va desenvolupar dins d’un Opel Kadett GSI sense aire condicionat. Viatjant des de València fins a Albacete amb el tema en bucle, s’anaven imaginant situacions delirants amb el Dr. Rubén i Profe Vic com a protagonistes. El resultat els ha fet tornar a creure en l’ésser humà, en el poder del cartró, en què el capitalisme menteix i que la realitat supera la ficció.
Des de la seva primera demo per allà 2016, Los Manises no han deixat d’experimentar i donar voltes a la “música de guitarres” que compon la base del seu so. La seva obsessió per trobar nous camins d’expressió s’apuntala en la varietat de les seves influències modernes (des de Tears for Fears a Mew passant per Talking Heads o Silver Apples), sent el Folk i el Genre World els seus dos pilars. Tot això dóna lloc a una proposta vibrant i inclassificable que transita entre escenes i gèneres de manera molt natural i orgànica.
Pel que fa a la lírica, Víctor i Rubén viuen còmodes en un discurs 100% autoreferencial que els serveix com a pretext per fer música junts. Entre el Chinchón i la Dama d’Elx aconsegueixen portar totes les bromes internes a l’àmbit musical, arribant a resignificar-les ia generar interessants reflexions.
Després de la publicació de “Aristocracia y Underground” (Montgrí, 2020), un EP de 5 cançons el desenvolupament de les quals va quedar frenat per la pandèmia, tornen amb “Todas Son Correctas” (Montgrí, 2023), el seu primer disc de llarga durada al que, per primer cop, treballen la producció amb algú extern. I-Ace (Antifan, Agorazein) ha estat l’escollit per entrar al món dels Manises. Un món que, tot i ser tan propi, ha pogut ser comprès pel productor a la perfecció. I de quina manera! I-Ace i la seva visió més propera al Hip-Hop i als sons electrònics ha estat totalment determinant en el resultat final del disc, sabent contemporitzar a cada moment quin de “tots els camins són possibles” era el bo per a cada cançó.
“Todas Son Correctas” és una d’aquelles portes que només Los Manises saben obrir. Ara ballar, ara pensar. Ara matemàtiques, ara plàstica. Ara simple, ara complex. Ara estàtic, ara elàstic. Tots els camins són vàlids, totes són correctes.

-
Festival4 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques4 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Imperdible5 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
-
Novetats discogràfiques5 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer