Connect with us

Art Visual

L’ADG-FAD celebra els seus 60 anys amb una exposició de cartells al Disseny Hub Barcelona

Publicat fa

el

Hi participen més de 80 professionals del disseny gràfic, entre els quals Mariscal, Claret Serrahima, Hey, Ingrid Picanyol, Morillas, Vasava, Marc Català, Ainhoa Nagore, Toni Miserchs i Josep Maria Mir.

El 4 de desembre de 1961 un grup “d’il·lustradors comercials” va signar l’acta fundacional de Grafistes FAD. 60 anys després, l’ADG-FAD (nom avui de l’associació) ho vol celebrar fent un homenatge als seus fundadors amb una exposició de cartells creats per socis i sòcies actuals.

Més d’una vuitantena de dissenyadores i dissenyadors han volgut formar part d’aquesta mostra creant un cartell commemoratiu del 60è aniversari de la seva associació. L’exposició es podrà veure gratuïtament al vestíbul principal del Disseny Hub Barcelona del 3 de desembre de 2021 al 9 de gener de 2022.

Els cartells
Entre els professionals del disseny gràfic i estudis participants trobem Albert Isern, Albert Martínez López- Amor, Albert Romagosa, APCA Taller, Art of Many, Atipus, Bildi, Buenaventura, Carles Murillo, Carmen Navarro, Claret Serrahima, Codea Studio, Comuniza, Crowd Digital, Cuchillo, Daniel Ayuso, Dani Rubio Arauna, Daniel Benito Cortázar, David Torrents, Diego Mir, Eduardo del Fraile, Enric Aguilera, Enric Huguet, Enric Jardí, Esiete, Eva Vesikansa (Velkro), Extra Estudio, F33, Firma, Grande, Hey, Ingrid Picanyol, Josep Maria Mir (Summa), Julen García (Interprofit), La Page Original, Lacasta Design, Laura Armet, Laura Munné, Lluís Ayguadé (Wò), Lo Siento, Luca Capuccio, Lupagrafics, Maba, Marc Català, Maria de Gibert, Mariscal, Màrius Zorrilla + Biel Capllonch, Marta Parra, Medina Vilalta & Partners, Meritxell Casamira, Montenegro Creative Studio, Morillas, Moruba, Nomon Design, Oliver Montiel (Bold), Olmo García (Bold), Palouzié Studio, Pere Duran, pfp disseny, Pilar Gorriz, Pino Design, Pixtin, Rafa Roses, Rebeka Arce, Requena Office, Ricardo Feriche, Roberto Núñez, Ruiz Comapny, RUN, Studio Ainhoa Nagore, Studio Carreras, Sublima, Talking, Teiga, Toni Miserachs, Vasava, Victor Navarro, Xavier Boronat i Yamasoto.

D’il·lustradors comercials a dissenyadors gràfics
Aquest podria ser un resum de la definició d’aquesta professió des de mitjans del segle XX fins a l’actualitat. La història de l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics del FAD (ADG-FAD) no només corre en paral·lel a la història d’aquesta disciplina al nostre país, sinó que hi intervé i, en ocasions, la protagonitza.

El 4 de desembre de 1961 un grup dels fins llavors anomenats il·lustradors comercials funda Grafistes FAD (avui ADG-FAD) en el paraigües del Foment de les Arts Decoratives (avui Foment de les Arts i del Disseny). El seu objectiu era donar suport i divulgar “tot el que faci referència al foment i estudi del grafisme”, segons l’acta fundacional.

Aquells pioners van ser Josep Pla-Narbona, Enric Huguet, Armand Domènech, Ernest Moradell, Eudald Serrasolsas Humà, Ángel Grañena, Sebastián Rey Padilla, Tomás Vellvé, Josep Baqués, Francisco Graus i Joan Pedragosa.

Enric Huguet, un d’aquests membres fundadors, explica en una entrevista com es definien llavors: “En aquell moment, tots érem molt joves, teníem un problema de terminologia perquè ens deien dibuixants publicitaris o artistes comercials. Estàs treballant en una agència de publicitat, estàs fent d’il·lustrador o dibuixant d’una idea, d’unes paraules, d’un comunicat, i t’adones que no hi poses dibuix o estètica, sinó que tu amb la imatge també comuniques. I això ens va passar a tot aquell grup que us dic que ens unim amb la mateixa idea. Vam fundar aquesta agrupació i per això li vam posar Grafistes”.

Poc després, el 1964, l’ADG-FAD organitza la primera edició dels Premis Laus, uns guardons que avui continuen a ple rendiment i que han estat un referent constant de la professió al llarg d’aquests 60 anys. La celebració de la Nit Laus, la cerimònia de lliurament d’aquests premis, ha estat durant mig segle la gran cita del disseny gràfic i la comunicació al nostre país, el punt de trobada de clients i dissenyadors per celebrar l’excel·lència.

Ja als anys setanta, sota la presidència de l’Albert Isern, l’associació fa el pas definitiu cap a la terminologia moderna de la disciplina: Dissenyadors gràfics. Així, també el nostre país entra en l’era moderna de la comunicació visual, hereva de les grans avantguardes europees de principis de segle i filla rebel de la gran indústria de la publicitat anglosaxona. Neix llavors la consciència de ser dissenyadors gràfics, a Barcelona, on l’embranzida arribarà fins avui, una de les ciutats amb més escoles de disseny del món, titulació que fins fa ben poc ni tan sols existia.

Després de moltes activitats, alguns canvis de seu i el pas de més de 5.000 professionals, l’ADG-FAD segueix avui sent fidel al compromís dels seus impulsors amb la cultura del disseny.

Foment de les Arts i el Disseny
Per la seva banda, el FAD, la casa mare, també va fer al pas cap a l’actualització del seu nom. L’any 2006 va canviar la seva denominació de Foment de les Arts Decoratives per incorporar la paraula Disseny. Feia més de quatre dècades que les disciplines que representaven les associacions que formen part de l’entitat, com els professionals del disseny gràfic, l’industrial, l’artesania, la moda, arquitectes o interioristes, no se sentien representats en el que a principis del segle XX eren les Arts Decoratives. En una votació en assemblea general, es va decidir per un 64% de vots a favor i un 36% en contra que el nom del FAD passava a ser Foment de les Arts i del Disseny.

Fitxa tècnica de l’exposició
Qui participa

Socis i sòcies professionals de l’ADG‐FAD Com: Cartell de 70x100cm
Impressió: Gliclée amb paper de 308g

Dates Exposició Inauguració
3.12.21 Expo: 3.12.21 – 09.01.22

Horari
Dilluns de 16 a 21 h
De dimarts a diumenge de 9 a 21 h

Art Visual

ÚLTIM CAVALL comparteixen el mini-documental amb cançons gravades en directe amb que celebren els seus 10 anys de trajectòria: Últim Cavall, 10 anys d’un refugi

Published

on

By

Quan Últim Cavall van publicar Records de Kyoto, el seu àlbum de debut, el 2017, ja feia un parell d’anys que existien. Aquell treball editat per Discos de Kirlian contenia cançons de pop emocionants que basculaven amb elegància entre el noise, el shoegaze i el dreampop. Potser en aquell moment ho ignoressin, però amb elles començaven a construir un espai que els serviria de refugi durant la dècada següent. Des de la base d’operacions a Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf, la banda va aconseguir enderrocar fronteres amb aquell primer disc guanyant el Premi Altaveu a la millor lletra i sent a més reeditat pel segell nord-americà Emma’s House Records.

Des de llavors Últim Cavall han publicat dos magnífics àlbums més amb Discos de Kirlian, Alaska el 2019 i Una altra primera vegada el 2024, dues referències més que fan de la seva sòlida discografia un poderós viatge entre la malenconia i la llum, i que no van passar desapercebudes per la crítica, que en diverses ocasions les van considerar entre els seus àlbums.

Editat també com a EP de cinc cançons (hi ha un bonus track!) i filmat a La Fàbrica Lliure de Barcelona amb David Casamitjana, Últim Cavall, 10 anys d’un refugi es va projectar en primícia l’octubre passat al Cinema Maldà en el marc de la 30a edició del Minifestival a Barcelona

Ara el 2025, aprofitant el seu 10è aniversari, la banda s’ha proposat el repte artístic de crear un disc tocat en directe, per a això han reimaginat i retocat algunes de les seves peces més estimades especialment per a l’ocasió. El resultat és “Últim Cavall, 10 anys d’un refugi”, un EP de cinc peces el títol del qual capta a la perfecció l’essència de la seva música, entenent-la no només com un espai de confort on les seves cançons poden respirar i créixer, sinó també de llibertat tant per a ells com per als seus oients.

Però no conformes amb això, la formació catalana ha aprofitat l’enregistrament de l’EP a La Fàbrica Lliure de Barcelona, ​​amb la inestimable ajuda de David Casamitjana, per filmar una peça audiovisual en forma de minidocumental, dirigida per Ferran Vilanova d’Augura, que immortalitza l’esperit d’Últim Cavall. Perquè la música per a ells és un viatge i un refugi. És el que passa “quan la militància a la teva banda es converteix en un espai de confort i llibertat necessari per viure”.

L’EP es va publicar el passat mes d’octubre a totes les plataformes a través de Discos de Kirlian, encara que un dia abans, a manera de primícia, es va produir l’estrena de la peça audiovisual Últim Cavall, 10 anys d’un refugi com a obertura de la projecció del documental Nick Garrie, Lost and Found, tots dos previs a l’actuació del llegendà de la 30a edició del Minifestival a Barcelona. Avui ho comparteixen amb tothom obert a través de YouTube, perquè el seu espai de confort també pot ser el nostre.

Imatge principal x Cristina Casas.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.